18 de març de 1903 La veu de Catalunya.
Publicació de l'article titulat Sant Joseph y el gremi dels fusters.
Al dedicar avuy el present article a la festa del Sant Patriarca, no vaig a comptar la seva vida, que és ben sabuda de tots els cristians, ni parlaré, tampoch, de lo molt celebrada que és diada tal en no pocas familias, ni sols esmentaré'ls clássichs metons de monja, fets de llet de vaca o llet d'ametllas que, guarnits de violas y pensaments, quan jo era noy, cada any, al ser el 19 de mars, me feyan venir salivera. El meu propósit se redueix a parlar un xich (no tant com voldria) dels qui, practicant l'ofici el Sant de Galilea, constitueixen l'antich y honorable gremi dels fusters.
Ab tot y que'l primer privilegi conegut, segons Capmany, l'otorgués al ofici desde Tortosa, Joan I, l'any 1393, al instituirse la confraría, lo cert és que'l gremi segueix encara avuy per las ordinacions que va donarli Anfós V d'Aragó, als 15 de janer de 1424, las quals foren ratificadas a 7 d'octubre de 1627, per Felip III d'Espanya. La Casa Gremial, que és molt vella, té'l número 11, al carrer de la Fustería, y fa cantonada en dit carrer, a las voltas dels Encants.
La Junta del gremi's compón de tres Prohoms, Clavari, Receptor, Secretari, quatre Examinadors, quatre Ohidors de comptes, Advocat assessor, Notari y Anador.
Avuy dia encara passa mestres ab las mateixas formalitats dels temps antichs. Abans, semblants actes acabavan oferint un refresch als qui hi eran presents. Encara en el sigle XVII, era costúm, després de la cerimonia, acompanyar els passants a casa seva al só de fluviol y tamborí.
Els fusters posseeixen un «misteri del primer Dolor», y el solian acompanyar devotament a las professons de Setmana Santa.
Al Cementiri vell hi há quatre tombas pels agremiats que's moren. Allí se'ls porta topant la caixa un sumptuós drap de vellut de seda carmesí brodat, fet en la XVII centuria.
En la Seu hi ha duas capelles, una en el claustre y altra en l'interior, en las quals els fusters veneran a Sant Joan Baptista y a Sant Joseph. En la de dins, cada diumenge del any se diu missa y se dona un tros de pá benehit als qui hi concorren. Per la diada dels Morts, las tres missas de rúbrica que s'hi celebran s'aplican en sufragi de las ànimas dels confrares, y a n'aquells que las ouhen se'ls entrega un panet pastat ab matafaluga, també benehit, el qual s'envía a cada mestre, assisteixi o no al acte. El dia de la Degollació de Sant Joan, després de la missa, a cada agremiat se li fa present d'una coca de pasticería.
La festa grossa, solemne, de la corporació, la de l9 de mars, abans se celebrava a la capella del claustre, al peu mateix de la porta de Santa Llúcia; peró avuy se fa en l'altar de dins.
Aquell día s'exposa a la veneració públic a la plana que'l gran Patriarca usá fent el seu ofici. La va dur de Terra Santa Joan Espella, del gremi de fusters de Barcelona, y, quan aquest hagué mort a Caller, la viuda y la filla d'ell feren dó de l'eina preciosa al gremi, y aquet la posá en un reliquiari sostingut per quatre angels, tot d'argent. Aquesta joya desaparegué en el temps de la guerra de la Independencia, y la santa relíquia se guarda en un armari de la casa gremial, fins que per l'any 1875 els prohoms li feren construir el templet en que avuy día está tancada.
No seran fora de lloc h las següents notas referents a la festivitat del día ab motiu d'haver sigut ja proclamada de manament en el segle XVII. Las extractém de relacions un xich més llargas que's troban en el Manual de novells ardits.
A 17 de mars de 1629, havent deliberat el Bisbe y el Capítol de la Seu de Barcelona, a instancia dels Consellers, que'l día de Sant Joseph fos festa de precepte, com las demés ja manadas, per ordre del municipi, aixís se feu saber ab crida de trompetas y menestrils, els quals duyan cotas de domas carmesí. Ab ells anavan un carro triomfal y un estandart ab la figura de Sant Joseph que la confraria dels fusters havía fet en reverencia y honor de la festa. El día següent, a las duas, els Consellers anaren a la Seu a vespres de la festa del Sant Patriarca.
El día 19 al matí, el fisch del Bisbe ab assistencia del cap de guaita de la ciutat penyorá a'n ulguns menestrals, perque, infringint el precepte de la festa del día, tingueren las perxas massa enfora de las portas. En la Seu hi hagué ofici y sermó, celebrant de pontificat el mateix Bisbe y assistinthi'ls consellers, els quals dugueren las varas del tálem de la professó que després va ferse ab tot el clero de dita iglesia y anant a continuació, entre'l tálem y el Bisbe, uns trenta fusters ab sas atxas, als qui va donarse lloch tal per tenir per patró a Sant Joseph.
Tols els anys fins al de 1870, uns días abans de Sant Joseph, els Prohoms, el Clavari y l'Anador passavan a las botigas de fuster recullint almoines pera la funció. Cada mestre posava lo que volia en una bossa de cuiro que duyan els del gremi, y aquets deixavan en l'establiment una estampa del Sant.
Enganxant ditas imatges a las portas, molts fusters feyan gala de l'antiguitat de llurs botigas, donchs, cada imatge representava un any. De mestre Blay se conta que arriba a tenirnhi ¡fins a 89!
Al donar fi a n'aquets breus apuntaments, se m'ocorre una consideració. El gremi dels fusters, que guarda, en lo possible, lo que'ls passats li llegaren, que glorifica a Deu y als Sants, que enterra piadosa ment als germans seus quan moren y prega per la salvació de llurs ánimas, sempre ha procurat per l'aument de l'ofici, ja publicant una revista professional, ja interessantse vivament per la primera Exposició Universal de Barcelona y la d'Industrias Artísticas, celebrada l'any 1892 en la mateixa ciutat, com també s'interessa pel renaixement de Catalunya al redactar comunicacions en nostra llengua. ¿No és aixó senyal evidentíssima de que es pot molt ben agermanar la veritable cultura progressiva ab la venerable tradició?
Antoni Careta y Vidal.
Mars, de 1903.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada