30 de març de 1903 La veu de Catalunya.
Publicació de la primera part de l'article titulat Pels barris del Portal Nou.
Senyor don R. Casellas:
Estimat amich y distingit confrare: com sía que sempre he tingut lo jahent d'evocar recordansas d'altres temps, sobre tot las que s'enllassan ab alguna cosa íntima de ma vida, avuy vaig a ocuparme dels endrets del Portal Nou, ahont he vist transcorre'ls meus millors anys, y la primera
cosa que se m'ocorre és dedicarli aquet treball. No és que jo m'afigure que vaig a fer-li cap revelació, ans estich cert de que quasi tot lo que diga ho sap vosté de sobras; pero no'm cap dupte de que ja ha de serli agradós vèureho difundit, ja que vostè, com jo mateix, es un bon lleó
de Ribera, dictat que'ls antecessors nostres guanyavan als habitadors d'aquell típich endret de la ciutat.
Sens més preámbuls, donchs, sortint del carrer de Tantarantana, fiquemnos a la plasseta de l'Academia, anomenada així per haverse instalat en l'edifici que al capdevall se veu l'Academia d'enginyers militars.
Aquella construcció pertany al antich convent de Sant Agustí y era la portería quan los religiosos la habitavan. La iglesia, que s'alsava entre'l lloch dit y'l carrer dels Tiradors, donant cara a la plassa, comensá a bastirse'l dia de Sant Antoni del any 1349 en lo lloch que ocupavan unas casas de Jaume Basset.
Trobem qu'en 1469 la ciutat deliberá donar pedra pera aquella construcció que, no va estar llesta fins a 1713. Per lo que's diu y per lo poch que's veu encara, l'edifici era semblant en carácter y en dimensions, als temples de Sant Just y de Santa María del Pi; per un dibuix que
publica'l respectable arqueólech don Joseph Puiggarí en la Revista de Cataluña, se vé en coneixement de que l'enfront de la iglesia dels Agustins era gòtich també, que tenía en lo mitg una o (1) precisoa y afiligranada, y que'l coronament d'aquella part, obehint a la moda del temps
en que va ferse, era de linyas barrocas. ¿Qui havia de pensar que restés tan poca vida a dit monument? Caiguda Barcelona en poder de Felip V l'any 1714, en 1718, la iglesia y part del convent foren enderrocats pera donar lloch al glacis de la Ciutadela, que s'erigía pera castigar a Barcelona y a Catalunya en pes. Convertit tot alló, desde aquella centuria, en edifici militar, restant encara de lo antich la esmentada portería, una ala de claustra en l'interior y unas capellas apareadas que's veuhen de fòra estant.
¿Qui diría que's pogués obtenir una casa per una peseta? Donchs era veu pública que l'edifici de dos pisos que apareixía aillat en la plassa de Sant Agustí Vell, entre'l carrer dels Carders y'l carreró d'en Serra Xich no va costar més a son primer posseidro. "Endevina, endevineta", dirá algú tal vegada; –peró abiat desxifrarèm l'enigma. Antigament las ayguas de la cequia Comtal, després que havían donat forsa al molí de las Bassas y al de la Sal en lo carrer de Tantarantana, passavan al descobert per la via que ve a continuació y que per tal motiu, se deya de la Vora del Rech. Lo dit rech va cobrirse l'any 1800, y per satisfer las despesas de la obra en la part de carrer que estava erma, edificaren unas casetas senzillas de baixos y primer pis, las quals se rifavan ente las personas que's subscriguessen donant una pesseta. Al qui resultava premiat se li entregava ab la casa, 200 lliurar de moneda catalana pera que fes dins de sa propietat las divisions que tingués per convenient. La casa de la plassa de Sant Agustí, donchs, assentada demunt del rech, segons tradició, va ser feta y adquirida llavors ab las mateixas circunstancias.
Darrera de la casa hi havía establerta una barraca de vendre fruyta, la qual la possehia un home al qui no sé per quin motiu, ab tot y sen persona de bé a carta cabal, li deyan lo Dimoni. Quasi al costat d'aquesta s'en veya una altra de vendre bitllets de las rifas y, arrimantse a la cantonada del carreró den Serra Xich, tapada per aquestas duas, se n'aixecava una altra ahont el barber feya'l seu ofici.
De que'l carrer de las Bassas de Sant Pere és antich, encara'n dona mostra la gótica finestra partida ab una colona, que hi há en una casa al entrar per la plassa de Sant Agustí a má dreta. La vía de la Cèquia, que avuy va a confondres ab dit carrer, abans terminava en unas casetas y un molí, que era del Municipi, situat prop de la plassa de Marquillas. D'aquell molí, hont treballava per compte de Pere Serrallonga, eixía per fer la guerra de la Independencia en Joseph Manso, qui ab el temps, guanyava per sas prohuesas la faixa de general y títol de comte.
Eixint de las Bassas de Sant Pere, tornantsen a la plassa de Sant Agustí, en la casa del cantó esquer del carrer del Portal Nou hi havía una parra famosa que, surtint del primer pis, s'enfilava fins dalt del cinqué ombrejant tots los balcons. A l'altra má de la plassa y extenentse un tros endins del carrer esmentat, la edificació té porxes que entre aquells vehins se diuen las Voltas per se en archs de punta d'ametlla els més antichs. En una d'aquellas casas hi há la confraría dels blanquers.
Dita associació gremial, establerta de molt antich en lo barri de Ribera, al caure Barcelona en poder del duch d'Anjou en la guerra de Successió, va veures expropiada, com tothom que tenía edificis en el lloch que havía d'ocupar la Ciutadela, y adquirí en virtut de compra l'ámbit espayós que ocupa avuy dia, en lo qual se practica encara la industria d'adobar cuyrs.
En lo primer quart del segle XIX o poch més tart lo tal gremi va fusionarse ab lo d'assaonadors, lo qual fins llavors possehí la cassa que hi há al carrer que porta'l nom del dit ofici y que, tombant a la plasseta de Marcús, té en la cantonada una imatge de Sant Joan Baptista, esculpida en pedra.
Los blanquers y els assaonadors posseeixen sis grans pinturas notables del sigle XV, una de las quals particularment és de mérit superior. Aquetas y no quantas més que s'ahn perdut, devían compondre'l retaule del altar que tenía'l gremi en l'antich convent y havía de ser magnífich. Anys enrera, conservava'l lleó y els lleonets que solían anar en la professó de Corpus; peró després va donarlos al Municipi. La bandera gremial y'l drap de morts que usan son notables desde'ls punts de vista arqueológich, artístich y de riquesa. La sala de juntasd de la corporacio, ofereix un aspecte venerable y curiosíssim; en la testera, hi há uun altar ab los Sants patrons d'abdós gremis; la taula presidencial, las cadiras dls prohoms y'ls banchs extesos a un costat y altre duhen cada un d'ells esculpturada la divisa de la corporació; un y altre pany de paret ostentan las ditas pinturas, y en l'altre cap de la estada, se veu sota dosser lo crucifix destinat a rebre'ls juraments.
Tornant a las voltas de la plassa, com ja he dit, se fican en un tros del Portal Nou. Sempre m'havia maravellat veure aquell carrer més ample de lo que solian esser los carrers antichs de Barcelona, y me'l figurava de cap a cap ab voltas en una part y altra, ab lo qual me resultava d'amplaria més en armonía ab las passadas épocas. No essentme fácil averiguar per documents si era certa ma presumpció vaig fer preguntas a algunas personas que, per se antigas del vehinat, podrian saberne quelcom. Un me va respondre que, en efete, se deya que tot el carrer havía tingut voltas, peró que un capitá general las feu treure; un altre, home vell que's podía considerar lo patriarca del barri, m'informá de que son pare havia vist a mig carrer y a la part oposada a la que actualment té porxes una casa vella que també'n tenia. Així, de tot lo exposat crech que ben bé pot deduirsen que las voltas de la plassa de Sant Agustí antigament s'extenian per una y altra banda en tot el carrer del Portal Nou.
A cosa de la meytat d'ell, s'obra'l carreró anomenat volta dels Jueus ¿De qué li haurá vingut aquet nom? Un escriptor assegura que allí hi haviía hagut un basar hont alguns israelitas tenian botigas y barracas per vendre; peró tal afermació no's presenta fonamentada en lo més mínim. ¿No podría ser que, quan destruit lo Call juich per las revoltas de 1391, lo rey Joan I creá una nova lajama, aquesta s'establís en tal lloch que com lo Call, era en un extrém de la població?
¿Qui ho sab?
Poch temps ha, al ferse obras en un gran casal d'aquella voltat, tant vell, qu'en son interior he aconseguit una finestra del sigle XV, apareixía gran quantitat d'ossos humans. Los que'l descubriren s'inclinan a crèurels despullas de morts en la guerra de Successió. ¿Qui sab? També fóra mólt possible que haventse fer per aquells voltants tant gran resistencia com és sabut, als enemichs de la terra, aquell lloch proper de la fortificació y un xich arredossat, lo qual jo he vist esser jardí, servís de fossar als valents catalans que per allí finavan.
Peró aquest article va allargantse, y lo que'm reta pera dir no és curt; aixís, donchs, fins a un altre dia.
(1) O deya'l poble y diuen antichs documents a lo que en castellá s'expressa ab la paraula rosetón.
(2) Pastrim, no pastím com diu el poble, donchs no vé de pastar, sinó del llati pístrinum, que significa molt mogut per animals, moh de blat, forn de pá.
