31 de gener de 1888 La Ilustració catalana.
Publicació d'un petit escrit de Mossèn Segura dirigit al seu amic Anton Careta que l'insistia en que escrigués novel·les de ficció en català.
FULLES DE L'ÁLBUM D' UN APRENENT
Al Sr. D. Anton Careta
Car amich: no puch entendre per que'm diu en una y altre carta que deuria jo provar de fer algun trevall de imaginació. Li asseguro que'm ve de nou; y que no sabria per quin cap posarmhi. ¡Fer una novela! Tots los pensaments del mon haurán passat pel meu cap menos aquest.
Mes, ja que no novela, res mes que per deferencia als desitjs de V. vaig á provar de mitj complaurel.
Avans, li explicaré món pensament per una comparansa: Los aprenents de pintor comensan sos estudis copiant del natural petits fragments en son álbum; avuy mitja testa, demá un cap sencer; ara una actitut, després un arbre, un dia un trosset de pahissatje, altre dia lo contorn d'una muntanya.
Ja pot estar ben segur que Fortuny no comensá per la Vicaria, ni Pradilla per Joana la Loca, ni Rosales pel Testament de Isabel la Catòlica.
Donchs tampoch tinch més remey que comensar pe'l principi. A estones perdudes, tot passejant, m'entretindré algun dia provar de dibuxar petits fragments. Després... mes no, ja li puch assegurar que no passaré d'aquí. Jo conech, jo sento ab tota claretat que no tinch vocació de noveliste. Dibuxa ré bé ó malament petits estudis. Quadros enters, ni ara ni may. N'o puch, ni podré.
Comenso ma tasca imaginant un nom d'artiste ab que firmar mos microscópichs trevalls, y á honor del inmortal Rafaelle Sanzio d'Urbino, s' anomena 'l seu afectlssim A. y S.
RAFEL SANS D'URPÍ
Publicació d'un petit escrit de Mossèn Segura dirigit al seu amic Anton Careta que l'insistia en que escrigués novel·les de ficció en català.
Al Sr. D. Anton Careta
Car amich: no puch entendre per que'm diu en una y altre carta que deuria jo provar de fer algun trevall de imaginació. Li asseguro que'm ve de nou; y que no sabria per quin cap posarmhi. ¡Fer una novela! Tots los pensaments del mon haurán passat pel meu cap menos aquest.
Mes, ja que no novela, res mes que per deferencia als desitjs de V. vaig á provar de mitj complaurel.
Avans, li explicaré món pensament per una comparansa: Los aprenents de pintor comensan sos estudis copiant del natural petits fragments en son álbum; avuy mitja testa, demá un cap sencer; ara una actitut, després un arbre, un dia un trosset de pahissatje, altre dia lo contorn d'una muntanya.
Ja pot estar ben segur que Fortuny no comensá per la Vicaria, ni Pradilla per Joana la Loca, ni Rosales pel Testament de Isabel la Catòlica.
Donchs tampoch tinch més remey que comensar pe'l principi. A estones perdudes, tot passejant, m'entretindré algun dia provar de dibuxar petits fragments. Després... mes no, ja li puch assegurar que no passaré d'aquí. Jo conech, jo sento ab tota claretat que no tinch vocació de noveliste. Dibuxa ré bé ó malament petits estudis. Quadros enters, ni ara ni may. N'o puch, ni podré.
Comenso ma tasca imaginant un nom d'artiste ab que firmar mos microscópichs trevalls, y á honor del inmortal Rafaelle Sanzio d'Urbino, s' anomena 'l seu afectlssim A. y S.
RAFEL SANS D'URPÍ
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada