Forma un llibre de 112 planas d'esmerada impresió, seguidas de 20 més contenint tota classe de anuncis. Difícil nos sería senyalar entre'ls trevalls que l'embelleixen quins son los més dignes d'elogi. Plaunos avuy, com nos ha plagut sempre veure reunits en grata germanía la major part de nostres més distingits escriptors, cridats per la veu amiga de algú dels senyors coleccionadors, nostres companys de lletras los Srs. D. Francesh Pelay Briz y D. Francesch Matheu.
Cada escriptor hi ha posat un de sos trevalls, que així reunits donan bona mostra de la forsa y varietat d'aquesta literatura que al temps floreix y arrela. Més si sols alabansa tenim pera aquesta part del obra, moltas son los recriminacions que'ns mereixen los Bons recorts, part importantíssima, destinada com diu san títol á fer menció de tot lo d'algun valer que durant l'anyada ha fet la literatura y que més que aixó'ns semblaría un lloch destinat cada any pera desfogament del carácter escepcional de son autor si no estessim convensuts de que'l Sr. Careta tractantse de catalanisme deu deixar de banda tot lo que puga ferir sa esquisida susceptibilitat.
Lo Sr. Careta en aquesta secció comensa dont conte de la aparició d' algunas obras fent omissió d'altres, que no recorda, y'ns estranya més aquesta omissió fundada en desmemoriament, quan las
obras condemnadas al oblit son entre altras Barcelona de D. Salvador Sanpere y Miquel, Orígens y fons de la Nació Catalana, del meteix, Llibre en obsequi del Sr. Balaguer de la Associació d'Excursions Catalana, Gala Placidia de D. Angel Guimerá, Cants de
Primavera del Centre Catalanista, Las Tombas de D. Joseph Codolosa... y sobre tot Croquis del natural de D. Narcis Oller, y Del
meu tros de D. Emili Vilanova llibres de qual índole'n te un lo
Sr. Careta, qui ha publicat un judici crítich del últim d'aquestos. Y
segueix admirantnos tal olvit quan en la secció dels llibres publicats en castellá referents á Catalunya hi trobém á faltar també
entre altras la Historia de los trovadores de D. Víctor Balaguer, Los
fueros de Cataluña de D. Joseph Coroleu y D. Joseph Pella y'l discurs de D. Fidel Fita en sa recepció á la Academia de la Historia,
fentse notable també l'olvit del Sr. Careta al parlar dels periódichs
escrits en catalá deixant de nomenar La Campana de Gracia, Lo
Nunci, La esquella de la torratxa, Lo Vell, L' esparver, Lo burinot
que no per perteneixer á fraccions políticas deixan de ser mostra clara de nostra vida, influhint no poch en que's propagui y s'aprenga
á llegir en llengua catalana.En la secció titolada Morts sols recorda l'autor dels Bons recorts lo Sr. Alcántara, no estampantse ni'l nom del Sr. Camp Sangles un dels joves vigatans de mes entussiasme patri y de mes esperansa pera la poesía.
Y aquí dariam per termenat nostre capítol de cárrechs fent constar de pas que cap obra de las representadas en nostres teatres cita l'articulista, si en altra secció que podriam titular de Lamentacions no'ns digués entre altres originalitats lo Sr. Careta, «que cada dia ixen noms improvisats que pretenen ofegar reputacions bens adquiridas» per contrastar las ideas de dit Sr. ab las nostres, que, mes generosas, voldriam veure cada dia eixir en abundó eixos noms improvisats que segons diu tem lo posin en ridicol devant de la gent superficial. Quants mes siguém dintre'l catalanisme millor, quant mes gran siga'l número major també será la tria: tothom naix imperfecte, mes alentant als que comensan vé que's perfeccionan y'l que ha errat lo camí ja vé que deixa la ploma sens que per aixó quedin ofoscadas personas de reputació ben adquirida, que de segur tenen los brassos sempre oberts per acullir al que comensa.
Creguins lo Sr. Careta: modifiqui son carácter recelós y ploraner, contribuheixi á engrandir la idea fent prosselits, mes sens tancar may la porta á ningú. No te pas lo renaixement exes de vida perque nosaltres nos dividim y'ns calumniem. Si creu que hi ha exes de certámens no hi concorra com fa fins ara, si creu que'ls Jochs Florals decauhen travállehi per son major lluhiment, pero no estampi murmuracions ni's posi la paraula injusticia als llabis. Si «sent á parlar de que «algun jurat prenent los certámens ab bulla s'entreté distingint lo mes fluix,» deixi que la gent ne parli: de segur que aquestas frases calumniosas son fillas del despit; que'n parli qui vulga, mes qui altres cosas olvida fassi per no recordar may aquestas que per aytal cami farian titular á son treball ab lo temps Mals recorts. Treballem tots de bona fé mes sense ferirnos ni viure de rencors; aquell que crega que'ns rodeja la nit que no's contenti ab planyers de la fosca; fassi tanta llum com pugi, y creguins, no temi'l ridicol devant de la gent superficial; temil lo Sr. Careta devant de la gent que no ho es.
Enllaç de la publicació a Arca
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada