Crítica a Las Conseqüencias

28 de juliol de 1889 Crítica de L'arch de Sant Martí a Las conseqüencias

L'autor del present llibre no es pas desconegut en los termes de nostra literatura, donchs si bé aquesta es la primera vegada que'l seu entussiasme li ha enmenat la ploma á presentar arrodonit dintre un argument determinat l'acció d'una novela, per algunas de sas poesías y quadros de costums, havíam pogut conèixer en ell las qualitats de un detingut estudi y d'una laboriosa constancia que, acompanyadas d'un entranyable amor á las lletras catalanas, han donat, avuy per avuy, lo recomanable resultat del present llibre.

Certa inexperiencia en l'art de confecció, perjudica en Las Conseqüencias lo bon efecte que produheix lo conjunt de son desenrotllo, considerat y jutjat per sos detalls; aixís hi han en ell intercaladas narracions de mèrit, descripcions ben tractadas, quadros de nota y personatges que no desdenyarían per a sos estudis los que'n la novela gotan fama d'autors complerts y originals. Peró més que tot, en aquest llibre's fá digne de menció lo bon acert ab que'l seu autor ha sapigut tractar un argument que enclou en sí bon a cosa d ' entrebanchs, aixís morals com sociológichs, que forsosament subjectan sempre l'imaginació y'l vol de la fantasia, sempre y quant no's vulgui caure, com no hi ha caygut lo senyor Careta, á aquella nuesa tant crua y tant repugnant que'l modernisme poch escrupulós califica de natural y realista.

La impossibilitat en que's troba un bort de constituhirse en familia per serli negada la mà d'aquella á qui estima, per lo sol motiu de no poguerse presentar devant lo mon ab un nom ben llegitimat; las fatigosas investigacions pera venir en coneixement dels que ab tal condició li dongueren la vida y d'ells exigir lo que uns pares humanament no poden negar; y per últim, lo logro complert de totas sas pretensions, fan lo capdell del fil de la novela, que ab tota regularitat rodola descapdellantse, pera donar un felís acabament á la mateixa.

Tal es l'únich argument que lliga als personatjes de Las Conseqüencias, entorn del seu protagonista, en Quimet, lo bort, qual carácter, encara que sostingut, aixís com 'l de la que ha de ser sa esposa, l'Angela, no están de bon tros á l'altura de veritat en que's troba lo gráfich assistent, en Bayoneta,  l'intermediari en sos amors, y'l bó de D. Joseph, desinteressat protector en sas tribulacions, del héroe de la novela.

Tal es l'únich argument, en lo quin un cop de llima en sa exposició y donant una preparació deguda á aquellas escenas en las que las passions se possan de relleu, en que lo inesperat ha de aparéixer, donarían per acabada una novela que avuy, fentse per tots istils sumament recomanable, no passa més enllá que de fernos esperansar, per las qualitats y condicions que demostra en lo seu autor, lo perfeccionament en altres obras d'aquest género, ab las que al temps que aumentará lo contingent de nostra literatura, recullirá los llorers de que son mereixedors l'estudi y la constancia al servey d'un bon ingeni.

J. F . y C.

Barcelona 24 Maig 1889.

Enllaç a la publicació Arca