Lo día 12 del corrent mes, lo Director d'aquesta revista m'escrivia, des de Tona en los següents termes:
"Molt senyor meu y amich: Fa temps que desitjo publicar á L'AVENS un retrato del Sr. Briz, com á mostra d'agrahiment per lo molt que li deu nostre renaixement literari y pera que's veja que no tothom deixa de tenir en compte los serveys prestats en sa laboriosa vida."
"Des de un principi m'havía fet la ilusió de que l'article que acompanyés lo retrato fos degut á la ploma de V., y'm fará un favor que li agrahiré de veras si V. accepta ma proposició."
"M'ofereixo son afm. servidor y amich:
La honrosa comanda del jove y entussiasta escriptor, me
posa en una situació difícil per mes d'un concepte.
Jo agrahesch com se mereix la galantería que ha tingut ab
mi'l senyor Massó; peró, si vull correspóndrehi, he de toparme desseguida ab la modestia del senyor Briz (modestia tant
gran com los seus mérits) y ab lo seu estat nirviós. Sè que,
fentho, per ser jo qui ho fa, vaig á darli un disgut; peró tambè sé que pèl senyor Massó y per tots quants conegan lo valer
d'en Briz, lo que li dech com á escriptor y l'amistat íntima que
'ns uneix ja fa mes de vint anys; en opiniò de tots los que
açó conegan, no tinch excusa, dech ferho.
A dir la veritat, la conciencia també'm diu que'u dech fer, y'l cor se me'n hi va, no sols per afecte sinó per esperit
de justicia; peró voldria ferho bè, voldría possehir las qualitats necessarias pera dar interés al travall ó, quan menys, poder presentar una bio-bibliografía complerta. Respecte á lo
primer, no puch dar mes de lo que tinch, y, en quant á lo
segon, me mancan datos que l'únich que podría dármels ja sé
de cert que me'ls negaría. Lo temps també es altre dels factors que han de tenirse en compte. ¿Y l'espay que L'AVENS
pot concedirme, bastaría?
Ara m'adono de que potser gasto aquest espay inútilment.
Sia com sia, donchs, anem al assumpto.
Francesch, Pelay, Joan Briz y Fernández es barceloní, y,
segons los meus cálculs, degué neixe l'any 1839. Lo sèu nom
de casa, que no tè res de catalá ni d'espanyol, fa sospitar si
podría esser, com lo del poeta bretò Brizeux, originari d'Irlanda; peró deixant açó que no es mes que una hipótessis, dirè que'l seu avi de part de pare era un militar fill del regne de Múrcia
que havent fet la guerra primer contra l'anglès y la del any
vuyt, després contra la França, va casarse ab una pubilla de
casa Rius, casa noble y acomodada del poble de Vilasseca en
lo camp de Tarragona. Podría suposarse que'l segon nom Fernández li haguès vingut de Castella; peró no es aixís: va
durlo un dels passats del nostre poeta d'una casa de Portugal,
á causa d'entussiasmes polítichs, y, temps á venir, un dels
Fernández, va unirse ab una filla de pares italians. D'aquest
matrimoni va neixe Dona María Agna Fernández y Massola,
mare del nostre Briz.
No hi há dupte de que tals orígens poden haver influhit en
lo carácter y las aptituts del Briz d'ara, mes lo que puch assegurar es que hi varen fer molt la educaciò y l'exemple dels
seus pares. Jo no he conegut á D. Francesch Briz y Ríus;
peró sè qu' era en tot home coratjòs y sancer y un dels que
ab mes dignitat y fermesa han dut la banda de regidor del municipi de Barcelona: de Dona Maria Agna, puch dir que, havent tingut la satisfacció de tractarla alguns anys, sempre
havia vist en ella una senyora d'educació finíssima, inteligencia penetrant y gran cor. Bona cosa de las qualitats dels dos
cónjugues va replegar son fill.
Era aquest mòlt jove y cursava, crech jo, la ensenyansa segona quan son pare va morirse. Finida aquesta, va dedicarse
ab mòlt profit al estudi del dret que deixá en l'ayre trobantse,
ja á las darrerías. Las causas que'l varen moure á pendre
semblant determini varen ser tres: lo concell del metge desprès d'una malaltia: l'aficiò á la literatura que'l tenia dominat y certas consideracions que, honrant molt al home, passaré per alt per temor de mortificarlo.
Va llansarse del tot al conreu de las lletras, y poch desprès
venía l'esclat de la renaixensa catalana. Los Jochs Florals se
restauravan, y ell va ésser dels adjunts primers; peró aquesta
instituciò va apareixe purament ab carácter literari é histórich,
com un desig de restaurar la llengua y traure del oblit nostras
passadas glorias: era, en una paraula, mes aviat evocació de
recorts que naixement d'esperansa. En Briz, que llavors ja
s' havia donat á coneixe escrivint en castellá, que dominava
aqueixa llengua, qu' era solicitat y retribuhit pèls editors, va
creure que's devia del tot á la seva pátria, y va renunciar als
avantatges que li brindava la llengua forastera: á ser mestre
prefería posarse aprenent; podent ser conegut de mòlts, volgué serho de pochs; y deixant de guanyar diners va comensar
á gástarne, y no pochs, per obras altament profitosas al catalanisme. A ferho, no li duyan error de cálculs ni vanas ambicions
personals; ho feya ab tot coneixement y empés d'un noble entussiasme patriótich, del que no creyém que puga trobarse un
altre exemple en lo nostre pais.
Una de las sevas empresas literarias mes difícils, va ser la
traducció del poema Mireïo, de Mistral, de la que va surtir
ayrosíssim, fentla quasi paraula per paraula y ab lo mateix
metre que l'autor va escríurela. Tambè era mòlt jove (crech
que no mes tenía dinou anys) quan publicava la edició primera de las Obras del poeta Ausías March que ha vist la llum en
la centuria nostra (1). Mòlta forsa de voluntat necessitava pera
fer un travall enujós de coteigs y transcripcions qui, com en
Briz, tenia una imaginació exhuberant y, per consegüent, duya de cap una muniò de projectes temptadors sobre tot per un
jove. ¡Ah! es que'l poeta novell comprenia y estimava de cor
al poeta antich, y l'estimava com ningú mes ha provat estimarlo.
Altra de las obras raras é importants que va donar á coneixe es lo Llibre de les dones é de concells, de Mossen Jaume
Roig. Lo llibre dels poetas es també servey important qu' ell
va fer á la nostra literatura, ja que avans ni desprès ha surtit
cap mes obra consemblant de tanta importancia.
Feya mólts anys que'l savi é inolvidable D. Manel Milá y
Fontanals havia publicat lo seu Romancerillo catalán; peró
des de llavors se trobava sens conreu l'estudi de la literatura
del poble, fins qu' en Briz va donarhi una empenta poderosa
ab sos cinch volums de Cançons de la terra, logrant aixís que
á Espanya y fóra d'ella fossen coneguts y estimats aquells
rims y aquellas melodías y que altres s'encoratjassen ab son
exemple, pera dedicarse á travallar en los rams diversos de
aquesta lley d'estudis. En mans d'ell, aquestas publicacions
eran delitosas y de profit á la vegada, sens pendre'l carácter
d'embafadora erudició ni perdre la fesomía de la terra; no
succehía com ara que á algú li serveixen pera fer lo set-ciencias,
ni tampoch hi havia'l mal gust de batejarlos ab un nom genérich qu'en catalá no vol dir res.
A n'ell devem lo Calendari catalá, publicació que va sostenir des de 1865 fins á 1881, com també li som deutors del
primer periódich verament literari que va eixir en nostre idioma. Lo Gay saber, al que'ns referim, va apareixe durant los
anys 68 y 69, reheixint des del 78 al 82. Tant aquesta Revista
com lo Calendari, foren un estímul seguit pèls escriptors y, al
mateix temps, un gran element de propaganda entre'ls diversos estaments del nostre poble; peró ¡quanta feyna y quants
neguits portaren al séu benemérit Director!
La paraula propaganda qu' he usat no fa gayre, me du á
considerar á en Briz baix un altre aspecte importantíssim.
He dit mes amunt que'ls Jochs florals, en la seva naixensa,
no tenían mes que carácter literari é histórich; y es necessari
aclarir aquest punt, may sía sinó per lo que podrían arguhir
esperits meticulosos.
Es cert que á la primería del renaixement se retreyan sovint passadas glorias en tó planyívol; mes aixó era sempre
una expansió d'anyoransa, com la qu' excita un bè perdut que
no ha de tornar may mes; res d'esperansas de formal reivindicació pèl pervenir. Dich res, perquè va ser mòlt poch lo
qu'en tal sentit va dirse en termes poch categórichs, y ni hi
hagué perseverancia en sostenirho.
Dels escriptors de la primera època dels Jochs florals, un
va havernhi qu' escrigués en tal sentit ab cert atreviment y ab
alguna insistencia, peró tinch motius per creure, que tal manera de sentir no era expontánea en ell, sinó comanada d'altri
y adoptada pera fins particulars. Qu' eran fins particulars los
que movían á n'aquell home, ho provan lo no haver perseverat en semblants ideas y'l voler dar un capgirell á lo que
no podía ja esborrarse: respecte á serli tals ideas comanadas,
crech que va deures al tracte ab lo llavors jove Briz; perqu'en
Briz va ser qui primer va sentirlas ab veritable forsa, y, encara que pese á n' algú, vells y joves, tots los que las sentim
avuy dia, directament ó de segona mà, som en aixó deixebles
d' ell.
En lo ram de la literatura també hi há mòlts que poden
dirse sos deixebles, y alguns son veritables notabilitats. Lo
més humil y'l que li deu mes de tots, en aquest sentit, es lo
qui escriu las presents ratllas.
En los temps en que'l Calendari y Lo Gay Saber eixían,
jo vaig ser testimoni de lo mòlt que va fer esmenant travalls
del un, dirigint al altre y encoratjant á tots los que-se li presentessen, sempre y quan ell conegués que reunían condicions
per arribar á fer alguna cosa. Aixó sol lo tenia ocupat la major part del día, donchs eran raras las horas en que un ó altre
no 'l destorbés, y jo confesso que vaig ser un dels que mes sovint lo visitavan. Ab tot, lo periódich y'l Calendari surtían y 'l seu col·leccionador encara, de tant en tant, publicava algun
llibre. ¿Cóm ho feya? Aprofitant los curts moments de no tenir visitas y travallant com un desesperat bona part de
la nit.
Essent ell la activitat mateixa, fent tot lo que acabo de dir,
encara concorria ab los seus travalls á diferents certámens de
Catalunya y del extranger, guanyant mòltas distincions, entre
ellas lo títol de Mestre en Gay saber en los Jochs florals de Barcelona, costantli moltas d'ellas bon xich mes de guanyar
que á altres que las han obtingudas sense tantas condicions de
saber y d'enginy.
—¿Y aixó, per qué?—preguntará algú.
—Non ragionar—respondrém, com diu lo poeta florentí,
perqué val mes no parlarne.
Mòlt llarga es la llista de las obras que portan lo seu nom,
y molt mes ho fòra encara, si hagués publicat tot lo que ha
escrirt Bona part l'autor va condempnarho al foch aixís que
va ser fet; peró bastant ne resta que seguirá inédit si Déu no
hi mira. A mes de las obras de qu' hem fet esment y de las produccions castellanas, que també deixarem en banda, sòn d'ell
los següents títols:
La Masia dels Amors, poema popular. —Las baladas. —La
panolla y La roja, dos aplechs de noveletas, rondallas y tradicions. —Las venjansas del rey Pere, romansos histórichs: —Flors y violas, poesías. —Lo coronel d' Anjou, novela. —Lo
llibre del cor meu, poesías. —Lo brot d'achs, poesías. —La
cansó del mestre Jan. —Alazarch, romans histórich. —Lo llibre
dels cants, traducció. —Lo llibre dels àngels, en vers. —Lo llibre dels noys, en vers. —Jardinet de orats, important fracment
d'un còdex del segle XV. —Primaveras, poesías. —La creu de
plata, Bach de Roda, Miquel Rius, La fals (en colaboració
aquesta ab en Frederich Soler), total, quatre dramas. —Las
malas llengas. Lo barret blanch, comedias. —La pinya d'or,
comedia de mágica. —Qui s'espera's desespera, apariament
d'un monólech extranger. —La Orientada, poema épich en
tretze cants.
Aquestas són, si no totas, la major part de las obras publicadas per en Briz, hont se troban representats los mes diversos genres de la literatura. La activitat que representan en sí
ja es molt notable; peró si's considera que mòlt d'aixó ha
sigut fet, entre mig de móltas altras cosas útils al art y al catalanisme, escatimantse las horas de repós, per un home que,
fa mes de vint anys, está sufrint una penosa malaltía; si tot
aixó's considera bé, resulta maravellós y altament meritori.
N'obstant aixó, y'ls mereixements transcrits, y ser móltas de
las indicadas obras de las de mes válua ab que compta la nostra renaixensa, quasi may s'ha fet ab ellas la deguda justicia aquí á Catalunya, especialment ab lo poema La Orientada,
qu' es una producció capdalt, que honraría á qualsevol literatura. Fóra d'aquí, al extranger, li han tributat importants
revistas los elogis que's mereix.
Tanta ingratitut ab qui tal y tant ha fet, ab qui, en tots
sentits, mes ha travallat y mes que ningú ha influit en la marxa
del catalanisme (*), ningú podrá explicársela. Jo la explicaría
prou, si no temés ab aixó mortificar mòlt al bondadòs, al cristià excelent, al senyor Briz, á qui prou afligeixen sos mals físichs y las pérduas de familia qu' en pochs anys ha sofert.
Jo li prego que'm perdone'l disgust que ocasiono á la seva
modestia ab aquest escrit mal girbat y fet depressa, considerant que las circunstancias m' han precisat á ferho. Havermhi
negat resoludament, hauria significat als ulls de tothom que
jo era un home malagrahit y contemporisador ab las injusticias; y mon excelent amich no ha de voler, de cap manera,
que jo passe per lo que, gracias á Déu, no sò.
Avans de deixar la ploma, he de dirigirme als que duhen
afecte al apóstol de nostra renaixensa y admiran las suas obras.
Aquests, que (pese á qui pese) son bona cosa en qualitat y en
quantitat, deurían veure si logravan aixecar lo sèu esperit abatut y l' obligavan á anar donant á llum las produccions que té
anunciadas, y á mes un poema romancesch que ha fet aquests
darrers anys, travall notabilíssim y d'un carácter distint de
tot lo que s' ha escrit fins ara á Catalunya. ¡Tant debo que ho
poguessen conseguir!
ANTONI CARETA Y VIDAL
20 Juny de 1889.
(1) Duas edicions mes n' han sunit desprès de la de Briz, totas duas prenem per patró la d' aquest, peró no tant complenas en lo tocant a biografia y traduccions.
(•) Podrfam extendrens mòlt respecte aquesi pum; peró en aquests moments
devem renunciarhi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada