Crítica a Rajolins

9 de desembre de 1893. Crítica de Rajolins al setmanari La Veu del Montserrat.

 Rajolins per Antonio Careta y Vidal

«Decidits y numerosos amadors han de tenir las nostras lletras quan hi há qui's decideix á empendre'l negoci d'una biblioteca popular econòmica, semblant á las que inventáren los inglesos per dur fins á las llars més humils las obras dels grans escriptors de la patria. L'inmens mercat literari de la Gran Bretanya fa que'ls volumets de las bibliotecas populars que, per petits que sian, contenen sempre un parell de centenars de páginas de lletra espessa y atapahida, se pugan dar á un preu tant infim que, si un hom no s'hi hagués trobat, no ho creuria.

Seguint aqueix sistema de vulgarisació de las obras literarias, los castellans ja fa una pila de temps que sostenen sa Biblioteca Universal, y també fa una pila d'anys que se'n creá un'altra, certament mólt escullida, á Valencia ab lo titol de Biblioteca Selecta.

Es clar que'l preu no pot esser lo de las bibliotecas inglesas, perque'l mercat es bon xich més esquifit, però ja'ns podem dar per contents de que per dos rals tingam tot un volum de triada literatura. La Biblioteca Popular Catalana ha posat també á dos rals los séus tomets, y per ço hem dit que més l'amor á las lletras que l'esperança de negoci ha d'haver dat l'empenta als editors. Y que aquets no s'hi espantan ho prova la circunstancia de que'l volum que tenim entre mans es ja'l sisè y se'n anuncian tres més.

Rajolins, den Careta, es una serie de quadrets, la major part coneguts ja, hont se dibuixa perfetamant l'idiossincrassia personal y literaria del autor. Perqu'en Careta es de lo més característich que tenim en la nostra literatura. Tant quan escriu en prosa com quan escriu en vers, la séva formosa d'ideas, lo que hem convingut en dirne valor de las conviccions, s'imposa avans que l'assumpto, avans que l'art, avans que tot. Inmediatament de començada la lectura se veu desseguida al home que té sobre cada cosa una idea fixa, se veu un carácter que no's torç, una voluntat que difícilment se doblega. En aquest temps en que una da las cosas que més s'ha predicat en literatura es que l'autor ha d'eclipsarse en absolut als ulls del que llegeix, la manera de fer den Careta havía de trobar grans censuras, y aixís ha estat. Y, com aquest mateix carácter ha trascendit naturalment á las relacions personals y en Careta no s'ha deixat dur per modas ni sistemas que no per esser mólt ponderats han d'esser indefectiblement bons, l'aislament en que se l'ha deixat es verdaderament sensible, per quant las qualitats ingénitas d'escriptor que'l distingeixen no son de las més comunas.

La veritat es que fa de mal dir quin es definitivament lo més acertat dels procediments artístichs on aquets moments on que's veuhen de costat en los aparadors de las llibrerias las novelas de la turba naturalista y'ls parts curiosíssims de l'escola dita simbòlica, en aquest caòtich fi de sigle en que, mentres n'hi han que's delectan ab la lectura dels decadents, encara hi há una pila de cervells que fantasian devorant als romántichs. Lo que es cert per nosaltres es que per tots los sistemas es essencial una cosa: sentir y fer sentir los assumptos. Y aquesta qualitat qui haja llegit alguna obra den Careta no gosarà negarli. Aquest mateix tomet de Rajolins —titol poch atractiu, també ho hem de dir— basta y sobra por evidenciarho. L'assumpto de tots entra dins y, per poch cor que tinga, lo lector sent en la lectura l'impresió que havía de sentir l'autor al escríurels. Posam sobre tots Lo Saltimbanquis, perque á lo sentit s'hi afegeix lo dramátich, y entre'ls restants preferim lo Cupidet, encara que'ns tilde algú de romántichs. No seria difícil trobar multitut de companys en aquesta manera de pensar en aquest temps en que hi há esclats romántichs com los de lo que'n diuhen socialisme. Judique'l lector si l'idea del Cupidet será may vella.

Acabam recomenant vivament als nostres abonats l'adquisició d'aquest volumet que val bon xich més de mitja pesseta.

Enllaç a la publicació Trencadís