Crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana firmat per J. Laporta a Catalunya Artística.
Si se'n ha de dir diccionari d'una llista ordenada alfabéticament de las paraulas que forman el cabal d'una llengua, ó de las que's refereixen solament á un ordre de coneixements, la obra d'en Careta ve á ser un diccionari al revés,
una colecció de termes que no han de figurar en el cabal llegitim de la "lengua catalana, per més que l'us els haja
adoptat mercés a la influencia corruptora d'un idioma foraster ab que las circunstancias nos han portat á tenirhi
frecuent tracte.
En el llibre que'ns ocupa, donchs, s'hi há d'apendre lo
que no's té de dir, lo que s'ha d'evitar en el llenguatje literari, perque es impuresa del idioma; peró també s'hi ha
d'apendre lo que es de lley, lo que essent veritablement
catalá, ha anat desapareguent de la conversa y en part del
escrit literari y cedint son lloch al barbarisme, que en Careta'n diu barbrisme, fundat segurament en una lley filosófica
ben discutible.
Al costat de la expressió forastera, bárbara, hi posa l'autor la equivalencia castissa, treta del us constant en la conversa vulgar unas vegadas, del mateix us may abandonat
en certas encontradas ahont la influencia castellana no hi
ha pres tant peu, ó dels escrits que ha pogut consultar dels
temps en que no havía sofert aquella malura la nostra llengua; en moltas ocasions, mancantli altres fonts que
serían millor autoritat, ha hagut de pendre guía el senyor
Careta dels autors que li mereixen més confiansa, y no
sempre hi ha tingut en aixó el millor acert, lo cual no
dihém pera fernhi un cárrech, sinó pera empényer son entussiasme cap al intent d'aixamplar sas investigacions y son
estudi de la llengua á fi de completar en edicions successivas el tresor contingut en aquest llibre que'ns ha posat la
ploma á la ma.
La obra d'en Careta li ha de valdre las més calurosas
felicitacions, perque es un treball pacientissim, que no més
pot durlo á cap un devot molt sencer de la nostra llengua,
y perque no es solament per la bona intenció sinó per la
valua real é innegable que té aquest llibre una importancia
desusada. No ha d'esser may considerat com á una senzilla
curiositat literaria sens cap mes trascendencia, sinó com á
obra de consulta que fullejará més d'un cop tothóm que al
escriure en catalá vulga tenir compte á no incórrer en falta
perlo que toca á la puresa del llenguatje.
Que'l Diccionari de barbritrnes d'en Careta es incomplert; que flaqueja en algún punt; que "no's pot matar tot
lo que es gras", es dir, que s'han d'acceptar paraulas y locucions que ja l'us ha sancionat, perque la llengua, com las demes cosas, esta subjecta á las modificacions que'l
temps imposa á tot lo que per naturalesa ha d'ésser transformable; que'l catalá necessita apendre d'altras llenguas
elements d'expressió que li mancan, perque s'ha quedat en
certa manera
enderrerida y pobre; tot aixó no son rahons
ni motius pera regatejar al amich Careta'l nostre aplaudiment, ni lleva importancia literaria al seu llibre, ni desfá
que aquest sía un tresor molt estimable de coneixements y
observacions, ni'ns permet negar que la literatura catalana
s'ha enriquit ab una obra, única en sa classe, que ha de
servir de base á nous treballs en benefici de la purificacto y
cultura de la nostra llengua.
No havém tingut la pretensió d'analisar en aquestas ratllas la darrera obra del senyor Careta; per aixó hem estat
breus al ocuparnos d'ella; peró'ns creyem pagar al autor un
deute ben llegitim al tributarli per son diccionari'l més entussiasta aplaudiment, com aixís per encárrech de la direcció d'aquesta Revista y per compte propi ho fem avuy
en aquest migrat article, del cual confiém que'n pendrá
l'amich Careta la bona voluntat.
J. LAPORTA
Enllaç de la publicació a Arca
J. LAPORTA
Enllaç de la publicació a Arca
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada