A la memoria del poeta Antoni de Trueba

on   in ,   with Cap comentari
(Antonio de Trueba)

Jo vaig llegir los teus versos
fa mòlts anys essent petit,
y tant vaig enamorarmen,
qu' encara'm dura l'encís.

Tos cants pera mi van esser
l'arch preciòs de Sant Martí
que'ns trau la melanconía
d'un cel nuvolós y trist.

No hi he vist poelisarshi
fellonías ni grans crims,
ni pintarshi cataclismes,
ni lloharsi passions vils;

pero, en cambi ¡qué grandesas
descobres d'entre lo xich!
¡que'n mostras de flors boscanas
mellors que las de jardí!

Digas, cantor ¿d'hont los treyas
eixos conceptes sublims
que l'ánima embadaleixen
com ressò del Infinit?

De saberho y d'abrassarte
era tant lo meu desig,
que á Madrid volat hauría
jo, que no vull res d'allí.

Pero Dèu may va permetre
que á la Cort poguès venir
á cercarte ni á la bella
terra que va ser ton niu.

Ara, ja no podrè véuret
may mes en lo mòn dels vius..
¡Ay! (¡perqué vares morirte,
poeta de cor senzill!

¿Quí, com tu alentará al poble
ab honests y dolços rims
á muntar lo seu Calvari
com si fos verger florit?

¿Qui mantindrá sa esperansa?
¿Qui calmará sos neguits?
¿Qui parlará aquell llenguatge
que á tothom fa embaladir?

Lo meu cor tot va somoures
des del punt que l'escoltí. 

Prou he volgut imitarlo:
pero may ho he conseguit.

Per voler de Dèu cantares,
ben clar en ton llibre ho dius.
Si tant bè aquí refilavas,
¡cóm dens ferho al Paradís!

La teva ánima preciosa
en himne etern deu brunzir
¡Com estarán escoltante
encantats los serafins!

Poeta de la mev'ánima,
aucell que al Cel vas fugir,
ja sé que has mort per la terra;
pero en mon cor ets ben viu.

Per' tu, que no'n necessitas,
havem pregat jo y mos fills...
Ells t'estiman per tas obras;
prega per ells, dolç amich.

Fill d'una terra oprimida,
noble patrici viscahí,
demana á Dèu que deslliure
ton país y'l meu país.

Y á aquest Deu, que tant t'estima,
¡demánali un lloch per' mi...!
Si en carn no poguí may véuret,
t'abrassaré en esperit.

Mars de 1889

Llistat de publicacions on ha aparegut:
Share:

¿Poetas?

on   in ,   with Cap comentari
Tota honor nos sembla que's déu
colre. Ne los sabents mes de! entendre
passen, car fan honor als qui no
la mereixen.
AUSIAS MARCH — Cants morals.

No tinguè may la Poesía
tants com avuy de servidors:
quasi tothom ab entussiasme
va á son palau á fer la cort.
Jo sò un de tants, jo tambè l'aymo:
lo temps que fa, ni'l sè tampoch;
quan era nin ja'm dominava
lo gran poder d'aytal passió.
Pero l'amor que jo li porto
no's sembla en res á la de mòlts
que li rendeixen vassallatge.
¿Sòn ells poetas ó no'n sòn?

Vesteixen ells d'inflats vocables
extravagants inspiracións,
ó en altres mots vulgars ó exótichs
vessan arreu conceptes llorts.
De mon enginy ab Ja pobresa.
jo abella só que va pèl mòn
fugint dels cants y las matzinas,
cercant la mel entre las flors.
Si al cap d'avall n'ix humil bresca,
no es sols per' mi, qu'es per' tothom
y ab termes purs vull oferirla:
¿Son ells poetas? No, no'n sòn.

Aferman ells que de Poesía
per tot endret raja la font.
tan en lo crim y en la pobresa
com en lo noble y en lo bo.
"¿Cantar sentint?—diuhen.—Brau merit!
Lo que no's sent demana esfors."
Mes jo he cregut qu'es del Cel filla
y qu'en lo Cel tot es bellor.
Qui amor cantá sens may sentirme,
feu ab sos cants profanació:
si hi cantá fe, vils flastomías.
¿Sòn ells poetas? No, no'n són.

L'art convertint en baix ofici,
cantan segons demana'l só:
resant avuy, demá renegan.
llops ab disfressa de pastor.
No creuhen res ni res estiman,
no volen mes que or y renom,
y escala's fan los uns dels altres
per' satisfer sas ambisións.
Jo, sempre vaig ab ma conciencia
y en ella trop mon guasardò;
tot lo demès, per' mi, es follía.
¿Sòn ells poetas? No, no 'n són.

Sempre he cregut que la poesia
era la fe de la Bellor,
de la Bellor que'l Bè reflexa,
del etern Dèu magnífich sols.
D'aquesta fé que dins meu sento,
jo me'n he fet un sacerdot:
davant del mon n'aixeco'l cálzer
ab humiltat y devociò.
¡Oh! si no's veu en los meus llabis,
aquesta llum, nia en mon cor!
Perço es que dich ab veu sancera:
no sòn poetas ells, no'n sòn.

Bè sè'l poder que arriba á tindre
en cors mesquins lo negre oyd.
bè sè de cert que mon coratge
per ells jamay haurá perdò.
Jo'ls combatrè sens cap temensa
com bon creyent y soldat pros:
la rahò tinch, lo dret m'hi llansa,
é hi jugarém lo tot pèl tot.
Sè qu'ells voldrán ferirme sempre
fins á la mort y aprés ma mort...
Per ells no mes, per ells me'n planyo:
no sòn poetas, no, no'n sòn.


Llistat de publicacions on ha aparegut:
Share:

Lo bon Jesús redemptor

on   in ,   with Cap comentari
(Nadal)

Del Cel devalla una santa armonía
que fins del fret atempera'ls rigors;
en los cors nostres donémli cabuda
foragitantne tristesas y dóls.
¡Cantém, cantém, qu'esta es nit d'alegría,
puig ha nascut lo Diví Redeptor!

Si aquesta nit los estels no llumenan,
enceném teyas y flams de colors:
la negra fosca's trasforme en mig día
per las ciutats, per los camps y pèls boschs.
Puig l'esperit que vivía en tenebras
en nit semblant veya eixir lo séu Sol.

Unimnos tots en hermosa barreja,
lo rich, lo pobre, 'l vassall y'l senyor.
Quan á Betlem Dèu prenguè carn humana,
primer que'ls Reys, l'adoravan pastors.
Jesús es nat en lo fons d'un estable,
Jesús es nat per' salvá' als pecadors.

En los sèus temples rendimli homenatge
cayent á terra flectats de genolls,
y, als místichs sons que devallan de l'orga,
barrejarém nostras tendras cansons.
¡Jesús es nat de la Verge María!
¡Valls y montanyas, cubríuvos de flors!

¿Qué'ls donarém al Fillet y á la Mare?
¿qué podrém darlos que'ls sápiga bo?
Tota l'amor de las nostras entranyas,
tota la fe del creyent fervoròs.
Bon Jesuset, dolça Verge María,
síaus accepte lo nostre humil dò.

Jesús es nat pera darnos ventura,
Jesús es nat per salvá' als pecadors.
Lo sèu poder, que las ánimas salva,
deslliura als pobles de vil subjecciò...
¡Oh bon Jesús, Rey del Cel y la Terra,
de Catalunya tinguéu compassió!


Llistat de publicacions on ha aparegut:
Share: