Crítica al Tenorio

30 d'octubre de 1897 Lo teatro català.

Crítica a l'obra de teatre El audaz don Juan Tenorio estrenada al teatre Principal de Barcelona.

Verdader desitj hi havia entre'ls catalanistas, de conèixer la obra El audaz don Juan Tenorio de'l poeta catalá D. Antòn Careta y Vidal, ab tot y no sèr catalana la producciò. Això fòu que la numerosa y selecta pléyade de'ls escriptors catalans se reunissen la nt de'l dissapte passat en aquest teatro.

Tinguè lloch l'estreno de El audaz Tenorio, obra en cinch actes y nou quadros.

La idea de'l Sr. Careta, á més de sér en excès atrevida no és original en lo vèr sentit de la paraula, ja que se cenyeix en donar amplitut y forma plástica á lò que en Zorrilla'n fa objecte de narraciò de sos principals personatjes en son Don Juan Tenorio.

Que és atrevida y ensamps inverossimil, ho vejé'l públich.

Las narracions de'l eminent poeta van revestidas de una forma seductora que fins pensarit, escudrinyant lo que diu, tot hi veyent un fondo duptós, si's vòl de ple á lo inmoral, no produheix l'efecte de la entrevista entre Ana de Pantoja y D. Juan en casa d'aquella. Y aquí entra la inverossimilitut. ¿Es possible que dos que de veras s'estimin no's coneguin per sa veu, per son vestir, per la manera de dir las cosas y fins per sas favorites aficions, costums ó exigencias?

Donchs lo Sr. Careta no aprecia aquesta condició es D.ª Ana de Pantoja. Lo mateix se deixa requebrar per D. Juan que acepta las amoretas de D. Luís.

En la obra de'l Sr. Careta D.ª Ana és lo personatje mes baix y repulsiu.

Té quadros que.... la vritat, allò no sòn las taulas d'un teatro: cadascú va pe'l séu cantò y may va sol. La quista de D. Juan sembla un infern: fins las parets creman. Ab tot: la obra sols nos ha demostrat que'l Sr. Careta ès un destre versificador y que maneja mes que regularment la llengua castellana.

La execuciò regular: en general insegura, exceptuan á la Sra. Munner.

Lo públich cridá á'l autor y á'ls actors á las taula'l final de la obra.