Crítica del Diccionari de barbrismes

28 de juliol de 1901 Lo pensament catalá.

Crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana firmat per Sebastià Farnés a Lo pensament catalá.

Un llibre útil

L' entusiasta conreador de les lletres catalanes N' Antoni Careta y Vidal, ha publicat un llibre que no pot ésser de més oportunitat. Lo titula «Diccionari de Barbrismes» y es una colecció per a b c de disbarats que se escapan en la conversa popular—alguns fins en los escrits posant al costat de cada un la traducció més fidel y pura del concepte que vol expressarse ab la dita mal enmanllevada altres llengues. Dihem que'l llibre ve ab oportunitat, no per que no estiguém convençuts de que aquests tra valls de depuració del idioma no sían utils y recomanables en tots temps, sino perque, ab la eacció franca y enérgica que 's nota en lo nos tre poble, y especialment en la menestralía, á favor de la llengua patria, de la llengua de nos tres pares, naturalment que ve com lo anell al dit un guía que servesca per advertirnos que podém faciltnent rectificar moltes corrupteles que tiraníes y abandonament á l' hora han produhit dintre de nostra terra en punt al llenguatge.

A tothom es útil, donchs, aquest llibre: al sen zill travallador que no compta ab més instrucció que la migrada y xorca de les escotes oficials, perque ti facilita 'I medi de ferse ab una enci clopedia, anch que petita de molta valua, per á ensajarse en lo ben parlar y ben escriure la 'lengua que l' Estat espanyol ha desterrat de la escola, impotent per á desterrarla de nostres llabis; als més ilustrats perque pugan evitar fa cilment lo ridícol de parlar una llengua d' arle quí, ó millor, aqueix garbuix mal girbat de paraules tretes á la bona de Deu—ó á la dolenta del diable—dels estractes de dircursos polítichs llegits en los diaris castellans, ó en les gazetilles confeccionades sovint per qui necessitaría uns quants repassos de gramática castellana, perque ja no recorda sino lo que li va ensenyar la dida.
A nostre entendre tant de planyer es qui parla per tot día una llengua que no es la seva, pel desig de ferse'l distingit, com lo qui no pot sos tenir una conversa de cinch minuts sense ense nyar la orella de la seva ignorancia, usant paraules d' altra llengua que no es la que parla: aquest se declara ignorant per falta de cuydado en l'enrahonar; aquell no enrahona que no's declari tonto per falta de verdadera cultura.
Afortunadament, los catalans que parlan en castellá en familia son ja contadíssims, y en general, davant de la corrent polltich social de avuy día, se donan vergonya de dirho.
Cada día's fa més general lo desig de parlar lo catalá ab tota propietat: heus aquí perque'l llibre del Sr. Careta ha vingut com pluja en camp assedegat.
Sobre tot, la forma en que ha presentat la obra es ben digna d'aplaudiment.
Lo posar la dicció pura al costat de les impureses de llenguatge ja es molt meritori; pero'l de mostrar aquexa puresa mitjansant un text, un document auténtich de nostra época clássica, del bon temps del catalá, mereix la mes coral enhorabona per part de tots los aymadors de les patries lletres.
Per la bona intenció de la obra, donchs, per sa presentació á punt y per sa forma, mereix esser recomanada á tots los catalans, y tan de bó sia consultada. Alguna objecció podria ferse al senyor Careta, no sobre les corrupteles incloses en son llibre, sino sobre'l llenguatge que ell mateix usa; pero cal perdonarli, y li perdoném de bon cor, perque aquest llenguatge es fill del seu amor á la llengua catalana, pero á la llengua d'origen purament popular.
Axó no vol dir que creguém que se li haja de donar la rahó en aquest punt. Nosaltres preferim —y'l poble també, senyor Careta,—usar les paraules barbarisme, petrificat, llingüistich, etc, perque l'amor á la fila no 'ns fa tenir cap rencor á la mare, ben al contrari: la mare de la llengua catalana es la llatina, y d'aquesta s'han format aquets mots, y no hi ha necessitat d' esrrienarlos. Encara que'l catalá diga pare, al fer lo compost diu paternitat: es que en realitat ja la llengua mare 'ns los ha donats aquests compostos. A Cas tellá... ó á Espanya (perque no 's crega algú que volem circunscriure massa l'idioma oficial del Estat espanyol) també s' ha tocat aquest punt, y encara'l discutexen, quan ja per tot arreu está resolt. !Com los hi passa en tantes altres coses!
Ab tot, felicitem de tot cor al senyor Careta pel seu díccionari, y al editor pel bon gust y fins luxo ab que l'ha presentat al públich, desitjantli éxit que's mereix la obra.
Sebastiá Farnés.

Enllaç de la publicació a Arca