Novembre 1881: Para la mujer.
Hermosa colección de pensamientos, máximas, sentencias y escritos sobre la mujer y el amor.
Libro arreglado por Joaquín Nin Tudó.
Establecimiento tipográfico - Editorial de J. Miret
N'Antoni Careta aporta diversos pensaments i escrits al llibre.
LA DONA
La lley antiga, consideraba la dóna casi com á esclava; lo món pagá, la tenia com un objecte de luxo y planer; la llum divina del Evangeli, va dignificarla dins de la familia; y l'edat mitjana, inspirantse en la mateixa doctrina de Jesús, ne feu un obgecte de veneració. En l'época actual, que's distingeix per la varietat de sentiments y miras, casi's pot dir que, en conjunt, la dóna's troba com en los temps de Moisés, del paganisme, de Jesucrist y de las creuhadas: uns la consideran com un moble de poch preu; altres, afalagan sa vanitat per trapitjar la seve honra; pochs la miran com á companya del home en esta vall de llágrimas; y encara mes pochs li tributan un homenatje sembiant al que li tributaban nostres vells guerrers; essent de notar qu'en mitj de tot açó, se manifesta un desig bastat general de que la dóna exercesca tots los cárrechs y oficis que fins ara han sigut privatius del home.
En aquest, com en mòlts altres punts, creyém que la nostra centuria no sap ahont va, donchs, sense negar á la dóna las qualitats intelectuals que se li atribuheixen, considerém que tot en ella'ns diu que ha sigut criada per altres fins. Femla instruida, en hora bona, deixemli conrear las arts fillas del sentiment, sempre que la vejam á n'acó propicia; pero, sobre tot eduquemla pera que sía bona esposa y amantñissima mare, y, en lloch de posarla en la cátedra y la tribuna, deixemli'l santuari de la família ahont brilla y brillará sempre exercint lo sublim ministeri del amor.
------------------
Pervertir á una dona, es malmetre un sens fi d'essers humans.
------------------
La dóna de mal cor, no es dóna, es un monstre; la dóna veritable, en la sua essencia, te quelcom semblant á la divina Mare del Redemptor, á Joana d'Arc, á la germana de la Caritat ó á Hloisa y á Isabel de Segura.
------------------
La dóna, es l'encarnació del idealisme mes bell y mes pur: en forma de dóna hermosíssima, concebim l'idea dels ángels, d'aquests esperits inmortals que glorifican á Deu en sa posada eterna.
La dóna reuneix en sí tots los atributs del bé: quan es nostra mara, 'ns nodreix lo cos y l'esperit; quan nos es aymía, ennobleix la nostra jovenesa dantnos alé pera empendra'l cami de la gloria, riquesa ó'l poder; quan esposa ella'ns fa soportables las amargors de la vida.
Mare, filla, esposa, germana ó casta amiga, la dóna es qui sembra de flors l'asprós erm de l'existencia humana miserable
------------------
Extret del diari La publicidad publicat el 17 de novembre de 1881.
Con el título "Para la mujer", ha visto la luz pública el libro que desde algún tiempo anunciamos publicaría don Joaquin Nin y Tudó, para el cual iba recogiendo pensamientos sobre el amor y sobre la mujer. La obra contiene dos partes: componen la primera pensamientos de gran número de escritores de la antigüedad y la segunda, pensamientos de escritores contemporáneos.
Novembre 1881: Para la mujer.
La lley antiga, consideraba la dóna casi com á esclava; lo món pagá, la tenia com un objecte de luxo y planer; la llum divina del Evangeli, va dignificarla dins de la familia; y l'edat mitjana, inspirantse en la mateixa doctrina de Jesús, ne feu un obgecte de veneració. En l'época actual, que's distingeix per la varietat de sentiments y miras, casi's pot dir que, en conjunt, la dóna's troba com en los temps de Moisés, del paganisme, de Jesucrist y de las creuhadas: uns la consideran com un moble de poch preu; altres, afalagan sa vanitat per trapitjar la seve honra; pochs la miran com á companya del home en esta vall de llágrimas; y encara mes pochs li tributan un homenatje sembiant al que li tributaban nostres vells guerrers; essent de notar qu'en mitj de tot açó, se manifesta un desig bastat general de que la dóna exercesca tots los cárrechs y oficis que fins ara han sigut privatius del home.
