24 d'agost de 1905. Discurs llegit en els Jocs Florals de Sants
Senyoras:
Senyors:
No esperèu de mi que'us entretinga ab un discurs trobat d'imatges llampants, ja que no es lo meu fort la oratoria y, per altra part, sé prou bé qu'en la celebració de festes com la que'ns té reunits ara, l'auditori 's troba ansiós per delectarse assaborint fruyts de poesia. Així, donchs sols per complir amb un costum, vaig a dirvos senzillament quatre paraulas ala bona de Déu, exemptas de retorich artifici.
Ben segur que pochs hi haurá entre vosaltres que'm conegan, y ab tot no'm sou estranys la població de Sans y sos concursos literaris, ni jo'ls so estrany. En Sans varen escorres per mi horas y dias benhaurats que anyoraré mentres visca, dias y horas los millors de ma infantesa. Trobantme ja home, afalagat per memorias tant dolças, vaid descriure la festa major que havia vist en lo Sans vell de la Baqueta y del carrer de las Bruixas?, ab las típicas dansas de plassa y las populars representacions parladas y balladas al ras, de Sant Bartomeu, de la Viuda Judich y d'en Serrallonga.
Havian passat bona cosa d'anys llavors, y, gracias al patriòtich entusiasme del distingit escriptor y metge fill d'aquesta localitat, en Jaccint Laporta, ja brotava en Sans lo catalanisme. Ab afany de jove, acudia jo á cercar recompensas en los séus certámens, tenint lo goid de compartirlas ab amichs afectuosos com en Francesch Pelay uba, de qui avuy pochs se recordan, per mes que vaja esser guia y mestre de mólts en literatura y'l primer qui decididament alsava la bandera de las nostras reivindicacions; ab lo genial Frederich Soler, lo gran atleta del teatre catalá; ab lo popularíssim escriptor de costums Emili Vilanova, qui acaba d'unirse ab ells en millor vida; com tambe, entre altres, per sòrt vivents encara, ab los mestres en Gay Saber Joseph Franquesa y Francesch Ubach i ab los germans Ramon y Bonaventura Bassegoda, tan scients l'un en la medicina com l'altre en l'arquitectura y de válua tots dos en la poesia; ab en Jaccint Torres y Reyetó, tres vegades mestres, ço es, en un ofici, en una carrera y en los Jochs Florals; ab en Joan Pons y Massaveu, un dels qui forman lo present jurat, poeta y prosista acreditadíssim, antich vehí meu y com jo enamorat del nostre barri de Ribera; ab l'Artur Masriera; de jove infadigable vencedor en poèticas lluytas y avui mestre en gaya ciencia y erudit y doctíssim publicista y catedrátich...
Per tot açò, abstrayentme del lloch en lo qual immerescudament me trobo ara, me sembla que aquí só, no l'hoste ni l'acullit, sino'l parent qui, després de llarga absencia, en lo dia de la festa major va a assentarse a taula entre la familia ab lo dalé de meravellar memorias falagueras y de tendror anyoradissa. Donchs grans mercès a l'Agrupació catalanista dels Segadors per havermhi convidat, atorgantme, de mes a mes, l'honor (que quasi'm fa vergonya) de posarme a cap de taula.
Gracias, si, un milió de gracias; y Déu vulla que semblants festas seguescan aquí sens interrupció y ab importancia creixent cada dia, escampant sa influhensa civilisadora, fent de Sans, d'aquest aviram industriòs, semblant de lluny a un bosch de xemeneyas protegir pél campanar de la parroquia, un empori de cultura y de virtuts, un santuari en lo qual devotament se veneren la fe, las tradicions honradas y la gloriosa llengua dels nostres avis. !Déu vulla, en fi, que Sans, aquest tros de terra testimoni de tantas venturas passadas de la meva vida y hont jahuen las despullas de tants essers estimats que duyan la sanch que jo porto, sia un mirall en la regeneració que ha de conduhirnos gloriosament a la complerta y tant sospirada resurrecció de nostra Catalunya.
He dit
