15 d'abril de 1905. Crítica de Narracions estranyes escrita per Joan d'Avinyó a El poble català.
Tres narracions formen aquest volúm, editat esplèndidament, com tots els que publica l'Ilustració Catalana. ¡Oydà!, L'ull acusador y L'embaxada de la mort son els títols respectius d'elles. Els assumptes, quelcòm fantàstics, però de un fantàstic casulà. estàn desenrotllats ab força trassa, en una prosa planera sense grans belleses, però tampoc sense grops ni ressalts.
La concepció y realisació d'aquestes tres noveletes, potser no diu gaire ab la manera y tendencies de la moderna prosa catalana: tot plegat té un aire menestral de la passada centuria; però hi ha que ferse càrrec de que la generació a la qual perteneix el senyor Careta no es la nostra y no deu férseli un retret de que seguexi fidel a la fórmula d'art que florí a Barcelona quan encara la ciutat contava entre les seves belleses el jardí del General y els brolladors del passeig de Gracia.Joan d'Avinyó (un dels pseudònims que utilitzava Josep Pou i Pagès en El Poble Català).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada