Catalunya, desplega las alas,
pósat totas las joyas y galas,
y á ton poble congrega y recull,
ensenyantli la via mes dreta,
mes segura d'honrar al gran poeta
qu'es lo nostre llegítim orgull.
Y si á Schiller venera Alemanya
y á Moreto y á Lope la Espanya,
si la Fransa corona á Molière
y al gran Shakspeare enlayra Anglaterra;
cánten, cánten los fills de la terra:
«!Gloria, gloria per sempre á Soler!»
Llistat...
Caure per no ensopegar
I
Anava furient en Bernat un diumenge al matí pel carrer de Basea, quan de sobte's parava y en sa fesomía arrodonida y vulgar va dibuxarse una ganyota de disgust. Era que per l'indret de l'Argentería veya'l Combregar dirigintse cap a n'ell, y l'home, anch que no tenia gayres lletres, havía confegit treballosament prou diaris y altres papers pera sentirse lliurepensador desde'l cim de la closca a...
Visió
I
Vaig despertarme, y bé'm dol.
Corría a sa posta'l sol
y fosquejava la sala,
quan a mon pare finat
viu, hermós, transfigurat
encontrí al peu de la escala.
Duya lo pit descobert.
Jo, ab goig me'l mirava, cert
de vèurel de la mort lliure...
Y ell me digué, ab viu dolor:
«¡Ay , fill meu! Aquí, en lo cor,
sent un mal que no'm deix viure!»
Quan vaig sentirlo ¡ay de mi!
ab gran fadich lo prenguí
y a...
L'ull acusador
ILos qui no hajan vist lo Jardí del General, no poden tenir idea del efecte que feya als barcelonins. Venia devant de lo qu'avuy es Estació del cami de ferro de Fransa, al comens de lo que aleshores era Passeig
de Sant Joan (ara carrer del Comers), entre aquest y l'explanada de la Ciutadela. Per una ciutat de la importancia de Barcelona, era una cosa ben xica; però'l consideravam com una joyeta estimada,...
Crim misteriós
I
Per la febre groga del any 1870, vaig ferme la següent reflexió: «Los metges diuen qu'a certa alsaria sobre'l nivell del mar la malura no té cap forsa; a Barcelona no hi tens familia; a montanya hi tens oncles y cosins als qui daràs una alegría si vas a casa seva; desde punts divers de Catalunya, amichs teus que s'hi troban per aquestes circunstancies, t'escriuen pregante que vajas ab ells alguns...
¡Quina vivor!
I
En aquell bocí de carrer estret, en general, y en la casa del botiguer de robas senyor Xuriguera en particular, feya algun temps que semblava ballarhi el dimoni. La mateixa gent que abans vivía tranquila fent cada hú el seu fet y mantenint bonas relacions uns ab altres, en el moment histórich del qual vaig a parlar estava en guerra encesa, no ja, com si diguessem, guerra civil o de partit ab partit,...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)