Crítica Jesús

Capçalera La Ilustració Catalana
31 de març de 1893. Crítica d'Antoni Careta al drama Jesús

JESÚS,
POEMA DRAMATICH EN SIS ACTES Y EN VERS PER FREDERICH SOLER.

Crítica d'Antoni Careta al drama Jesús Crítica d'Antoni Careta al drama Jesús

Enllaç de la publicació a Arca

Un ilustrat crítich, que, entre altras qualitats posseheix una bona fe que no es gayre comuna, nos deya una vegada qu'ell admira molt als que tenen los dots de talent y perseveransa pera fer llibres. Los qui sabem per experiencia propia lo qu'es haverne fet, ab més ò menys èxit però ab bona voluntat, no trobarèm pas que l'esmentat crltich no tinga rahó, perquè, verament, pera escriure ab conciencia una obra d'imaginació un xich llarga, cal passar fatichs y angunias que, pe'l profà en la matèria, son incomprensibles. Mes quan las obras que ha escrit un sol autor durant tota una vida son, no ja tres ò quatre, sinó més de cent, totas ellas de carácter complex y la major part, no sols aplaudidas, sinó marcadas ab lo segell de la genialitat, ;què'n direm llavors? No podrèm menys d'admirarnos de que hi haja màquina humana tan potent en l'ordre intelectual y de tanta resistencia en lo flsich. A tals ideas nos porta la publicació de la obra darrera de Frederich Soler, de la que anem à dir alguna cosa; nó tot lo que'n diriam si poguessem comptar ab més temps y major espay. Sens entrar en consideracions de si es ò nó oportú en la època present oferir al teatre obras en (pie es tracta l'august misteri de la nostra Redempció, parlarèm del poema Jesús, comensant pera dir á nostres lectors que veyem lo decidit empenyo que l'autor ha posat en que son llibre no tingués la menor discrepansa ab lo qu'ensenya la veritat del catolicisme. Difícil sería donar una idea, per xica que fos, del argument, qu'es altament dramátich y, sens apartarse, á nostre entendre, del Evangeli, esta enllassal hàbilment ab fets incidentals, qu'essent purament imaginaris, enriquexen la obra artística; baste dir qu'es una cadena de quadros variats y hermosos, que van succehintse'ls uns als altres ab interès sempre crexent, y qu'en lo llenguatge y la versificació s'hi veu galanesa y, quasi sempre, cumplen aquell precepte de Boileau, que. pera nosaltres, es axioma: Soyez simples avec art. Més de quaranta personatges intervenen en la acció, y la major part d'ells tenen carácter marcadament propi, descollant, emperò, como era natural, però de notable manera, la figura del diví Protagonista. No essentnos possible, com ja hem dit, donar idea del argument, no'ns ho es tampoch dexar aquí justificadas las noslras atirmacions respecte al conjunt; pero, en quant als detalls, creyem poder consejil irho.
No acabarlam may si comenst-ssem á transcriure tiradas de versos y passatges sancers tals com ta lliberació de la dona adultra, la oració al hort, los coloquis entre Dimas, Farés y Har-Abbás, y'ls de Sadoch, lo Juhcu errant de la llegenda, ab Judas. Jïellissim coronament del poema, tant respecte á esperit com á efecte plástich, es l'aparició als apòstols, consumada la obra del Calvari, del esplendor á que arribaria la Ks^lesia assentada en lo Vaticà de Roma. Tals son, rcasumint, las impressions qu'en aquest moment se'ns ocorre manifestar respecte al poema /fsús, la obra de més empenta, tal vegada, entre las moltas que ban guanyat una ferma reputació al popular Mestre en Gay Saber. ;Qu'en lo poema hi ha tal descuyt de forma òd e llenguatge? No dirèm pas que nó, perqu'en res del món es possible arribar d la perfecció absoluta; mes axò també du la seva utilitat: ja que no als crltichs de veras, pot servir d'entreteniment als parássits del geni, puix axò'ls agrada y ells no estan en condicions de poder fer cosa que sía^de profit. Nosaltres, que'ns honram en no |K.'rtánycr á semblant casta, felicitem coralment al autor per haver lograt lo que's proposa en la invocació de son llibre: ço es, oposar un ram de poesia idealment perfumada •(als esclats pútrits del foll art realista que avuy infesta Hens, paper y marbres.» 
Share:

S'anuncia L'armadura del Virrey

11 de setembre de 1892. S'anuncia l'obra de teatre L'armadura del Virrey.

Es presenta en diferents diaris un avançament de la programació del Romea de la nova temporada. En ella surt una balada dramàtica en tres actes titulada L'armadura del Virrey de l'Antoni Careta y Vidal

Noticia extreta del diari polític El Diluvio del 11 de setembreEl diluvio programacio Romea 1892


En un folletó del mateix Romea (
fotografia extreta de la web de l'Institut del Teatre) es pot observar com també hi ha un avís de la propera estrena d'aquesta obra. 

No obstant això, no hi ha constancia que L'armadura del virrey s'hagi estrenat mai, ni tan sols es pot assegurar que s'haguès arribat a escriure.

També es pot observar que l'obra de teatre El comte l'Arnau de Frederic Soler (Serafí Pitarra) s'anunciava per aquella mateixa temporada, tot i això, no es va representar fins a l'any 1900, una estrena pòstuma a la mort de l'autor. L'Antoni Careta Vidal era l'encarregat de fer la seva traducció al castellà (El conde Arnaldo) que, tot i haver fet el borrador, sembla que tampoc es va arribar a estrenar.  

Share:

Premi al Certamen del Centre de Lectura 1892

3 d'abril de 1892. Premi a l'obra ¡Oydá!.

El Certamen del Centre de Lectura de Reus otorga un premi de 400 pessetes de D. Joan Vilella a l'obra ¡Oydá! d'Antoni Careta Vidal.

Noticia extreta de la revista Lo Catalanista.

Segons la noticia extreta del diari Lo Teatro Regional del 4 de març del 1893, no s'acabaran entregant aquets premis fins el dia 26 de febrer de 1893 dins la festa literaria celebrada amb motiu de la inauguració del monument dedicat al General Prim:

Portada Lo teatro Regional

FESTA LITERARIA A REUS

Lo dia 26 de febrer tingué lloch en el Teatro Fortuny la repartició de premis del certámen organisat per lo "Centro de Lectura" ab motiu de la inauguració del monument al General Prim.

Premi de 400 pessetas de D. Joan Vilella al travall Oydásent son autor don Antoni Careta Vidal.
Share: