Oració de la Creu - La Veu de la Comarca

on 15.4.05 in La Veu de la Comarca, Publicacions with Cap comentari

15 d'abril de 1905 La Veu de la Comarca.

Publicació de la poesia Oració de la Creu.

Oració de la Creu - La Veu de la Comarca - Antoni Careta Vidal

Enllaç a la publicació a Prensa Històrica

Crítica a Narracions estranyes

on 15.4.05 in Crítica, Publicacions with Cap comentari

15 d'abril de 1905. Crítica de Narracions estranyes escrita per Joan d'Avinyó a El poble català.

Crítica a Narracions estranyes - El poble català - Antoni Careta Vidal

Tres narracions formen aquest volúm, editat esplèndidament, com tots els que publica l'Ilustració Catalana. ¡Oydà!, L'ull acusador y L'embaxada de la mort son els títols respectius d'elles. Els assumptes, quelcòm fantàstics, però de un fantàstic casulà. estàn desenrotllats ab força trassa, en una prosa planera sense grans belleses, però tampoc sense grops ni ressalts.

La concepció y realisació d'aquestes tres noveletes, potser no diu gaire ab la manera y tendencies de la moderna prosa catalana: tot plegat té un aire menestral de la passada centuria; però hi ha que ferse càrrec de que la generació a la qual perteneix el senyor Careta no es la nostra y no deu férseli un retret de que seguexi fidel a la fórmula d'art que florí a Barcelona quan encara la ciutat contava entre les seves belleses el jardí del General y els brolladors del passeig de Gracia.

Joan d'Avinyó (un dels pseudònims que utilitzava Josep Pou i Pagès en El Poble Català).

Enllaç de la publicació a Arca

Crítica a Narracions estranyes

on 13.4.05 in Crítica, Joventut, Publicacions with Cap comentari

13 d'abril de 1905. Crítica de Narracions estranyes escrita per R. Miquel y Planas a la Joventut.

Crítica a Narracions estranyes - Joventut - Antoni Careta Vidal

Notes bibliogràfiques

L'amor d'aquest nou llibre no es pas un escriptor novell; les lletres catalanes li deuen molts apreciables trevalls, no sols literaris, sinó ademés de filologia, y el seu Diccionari de Barbrismes, tot y reclamant un complement, no deixa d'ésser un llibre de gran utilitat pera'ls qui, escrivint en català, volen fer quelcòm més que reproduhir el llenguatge que molts catalans malparlém.

Emperò'l senyor Careta, lluny de produhirse ab les pretensions a que alguns ab menys rahó qu'ell se creurien ab dret, se'ns ofereix, al contrari, ab una modestia verament extremada, al capsar el llibre ab una dedicatoria en la qual l'autor declara que les narracions que'ns dóna naixen mortes al baf del nostre sigle... Res hi fa! Les Narracions estranyes presenten remarcables qualitats que res necessiten de les formes novissimes ab que alguns autors moderns s'apoderen de l'atenció y a voltes del sistema nirviós dels lectors.

¡Oydá!, L'ull acusador, La embaixada de la mort, són els tituls de les tres novéletes que formen el volum de les Narracions estranyes. En totes tres l'element imaginatiu sembla pendrehi una gran importancia destinada a despertar l'interès en el lector pera conèixer el denouement, el qual ve sempre a temps pera donar una explicació satisfactoria a tot lo que d'inversemblant s'hi era introduhit. Potser trobaríem alguna relació entre la manera de fer del senyor Careta en el llibre de que tractém y aquelles extraordinaries ficcions que feren l'anomenada de l'Edgard Poe.

Lo extraordinari hi té sa intervenció en ¡Oydà! d'una manera destrament portada. La transició resta inadvertida pera'l qui llegeix, y quan després se dóna compte de que's tracta d'un somni, l'encís ja s'ha produhit y la narració acaba dintre d'un ordre d'idees natural y lógich.

En L'ull acusador una enginyosa ficció basada en un suposat descobriment de la ciencia fisiològica, y en La embaixada de la mort una broma de vehinat, constitueixen el fons de les narracions, les quals se llegeixen ab interés ben sostingut.

Com a novelador, en Careta y Vidal manifesta en aquest llibre una qualitat remarcable: la naturalitat. Res de rebuscaments encaminats a produhir sensació. Els episodis se succeeixen d'una manera lògica, sense incidents ociosos que distreguin de l'assumpto principal. El llenguatge participa d'aquesta mateixa naturalitat, es correctíssim sens ésser arcaich, polit y elegant sense que resulti pera res premiós ni amanerat. Y en quant a lo que l'autor sembla haver volgut prevenir al començar, no sabèm còm pendrensho, nosaltres que tenim per criteri allò de que a bon seny no hi va l'engany. Certamem el llibre del senyor Careta ha estat concebut dintre una moralitat estricta com obra destinada a ésser llegida per tothòm, y no mostra enlloch cap propòsit per part de l'autor, de rompre motllos; això no pot ésser un desmèrit, ans al contrari, donchs del defecte en que algunes vegades incorren els qui escriuen ad usum delphini (o sia de lo que'ls castellans califiquen de ñoñería) n'està ben lluny l'autor de les Narracions estranyes, que creyém poder recomanar son llibre als més despreocupats, segurs de que allà hont com en el cas present hi ha sinceritat, hi ha també bellesa.

Enllaç de la publicació a Arca

Crítica a Narracions estranyes

on 4.4.05 in Crítica, Diario de Barcelona, Publicacions with Cap comentari

4 d'abril de 1905 Crítica de Narracions estranyes al Diario de Barcelona.

Crítica de Narracions estranyes a El Diario de Barcelona

Con el título de «Narracions estranyes» ha publicado la Ilustració Catalana una coleccion de novelas originales de D. Antonio Careta y Vidal, en las que resplandece, al lado de un sentimiento delicado de idealismo muy manifiesto, una veracidad de observacion tan fina como interesante. No pueden incluirse las «Narracions estranyes» en el género romántico, tan en boga entre los primeros cultivadores de la novela catalana, pero sí cabe afirmar que entra de lleno en la literatura espiritualista de tendencias menos pretenciosas, pero no menos sanas. Los personajes y descripciones se mantienen siempre en la esfera de lo verosímil y de lo natural, y el lenguaje, esmerado y correcto siempre, no tiene otro defecto que cierta abundancia de purismos, algo afectados á veces, pero siempre conformes del todo con el léxico del idioma.

Enllaç de la publicació a Arxiu Històric de Barcelona

Crítica a Narracions estranyes

on 30.3.05 in ¡Cu-cut!, Crítica, Publicacions with Cap comentari

30 de març de 1905. Crítica de Narracions estranyes a ¡Cu-cut!.

Crítica a Narracions estranyess - ¡Cu-cut! - Antoni Careta Vidal

Formant part de la biblioteca de la Ilustració Catalana s'ha publicat aquesta nova obra, que pel carácter estrany de las noveletas que enclou, resultará ben segur interessant pera tots aquells lectors que cercan en la lectura alguna estona d'entreteniment y esbarjo, sense capficarse de la ressemblansa y altras minucias. Realment son estranyas las narracions del senyor Careta, peró per estranyas que siguin no delxan de ser agradosas.
MENO.

Enllaç de la publicació a Arca

Crítica a Narracions estranyes

on 23.3.05 in Crítica, Las provincias, Publicacions with Cap comentari

23 de març de 1905 Crítica de Narracions estranyes a Las provincias.

La Ilustració Catalana, excelente Revista literaria y artística, que repetidas veces hemos elogiado, inserta siempre alguna breve novela, de costumbres y tipos de aquel pais. cuando ha terminado la inserción en sus columnas, las imprime aparte, en tomos de muy buena y correcta tipografía. Así se forma una interesante Biblioteca de novelistas catalanes. Ahora ha publicado de este modo, y con el título que dejamos consignado, tres preciosas relaciones, de carácter algún tanto fantástico, tituladas ¡Oydà! (exclamación catalana), L'ull acusador y L'embaxada de la mort. Su autor, Careta y Vidal, es uno de los buenos escritores del Principado. Precio, tres pesetas.

Enllaç de la publicació a Prensa histórica