Crítica de Barbrismes y vulgarismes

on   in , ,   with Cap comentari
7 de gener de 1887 Crítica de J. Baitx y Balil de la publicació Barbrismes y vulgarismes que malmeten la llengua catalana a La Gralla

Un llibre útil
Entre los darrers llibres qu' habem rebut de Catalunya, n'hi há un qu'ha cridat nostre atenció desde que llegirem lo titol y coneguerem lo nom y las intencions de lo autor.

 Barbarismes y vulgarísmes: així's titula lo llibre de que'ns ocupém del qu'es autor lo conegut escriptor N'Antón Careta Vidal. Proposa lo senyor Careta y ho executa en son llibre, fer coneixer las paraulas mal apropiadas y estrangeras qu' avuy dia hi há en la llengua catalana tal com avuy se parla. Es un trevall, que si trova imitadors, pot ésser de molt profit pera la confecció del Diccionari catalá, que té encárrech de donarnos l'Academia de la Llengua Catalana y per de prompte logra resultats positius, fent, que los qu' escribím en nostra llengua hi posém una mica mes d'atenció, no empleant tants castellanismes com fem moltas vegadas per escríurer depressa y sens lo temps material pera esmenar nostres escrits.

 Nosaltres hem estampat molts castellanismes: unas vegadas per lo que deixém apuntat altres pera que'ns pugan entendre los que no estant molt versats en nostre idiomia, mes jamay habem fet ús d'una paraula catalanisada del castellá sense repugnancia literaria. Quan escribím pausadament (lo que sucseheix pocas vegadas) preferim acudí á las llenguas y dialectes romans y en particular á los dialectes ligurs y'ls seus vehins, per los que tenim molta afició y fetas ja algunas apuntacions pera un esbós d'estudi comparatiu.

 Nosaltres, que's pot dir qu'escribím en catalá per afició, puix deconeixem la majoría de los tractats que donan alguna regla fiesa, salvo la gramática catalana de'ls senyors Bofarull y Blanch, nosaltres, repetím, no solsament tenim necesitat d'una obra que'ns guihi sino que'n tenim precisió, puix no tenim ni sisquera la veu del poble que'ns recordi'ls mots ó paraulas pera nosaltres duptosas, ni parlant seguidament en castellá, com hem de fer, podem coneixer la construcció de las oracions, aixó es: la manera de dir en catalá y no traduhint las construcions castellanas en paraulas mes ó menos catalanas.

 Quelcunas historias imaginarias ó novelas, nos han portat los perfums de nostra anyorada terra ab sa manera de dir las cosas; citarem en corroboració d'aixó lo prólech de L'Atlántida de mossen Verdaguer La Guerra, de l'Argullol y la Rosada de Estiu de 'N Vidal y Valenciano. No coneixem cap altre novela com las esmentadas, que tant nos hajen recordat nostre manera de dir quant éram petits y sentiam la flayre de las flors boscanas de nostres montanyas. Altres novelas coneixem, es veritat, mes en ellas no hi trobem lo que nosaltres desitjém: Aixís preferim lo Vilaniu á La Papallona y La Dida de'n Feliu á l'Orfaneta d'en Bofarull.

 Acabém, felicitant al autor de Euras, per l'idea que'l guia al publicar Barbarismes y vulgarismes de la llengua catalana y esperem desitjosos lo segon facsicle.

 J. Baitx y Balil.
Share:

Barbrismes y vulgarismes

on   in ,   with Cap comentari
Octubre de 1886 Barbrismes y vulgarismes que malmeten la llengua catalana.

Aplechs I.

 Quan un poble descuyda son idioma, es que oblida sa dignitat.

 Estampa de Víctor Berdós y Feliu.

Crítiques:
Crítica de J. Baitx y Balilll, La Gralla 7 de gener de 1887

Notícia extreta del diari L'Arch de Sant Martí del 10 d'octubre.
S'ha publicat un quadern de 16 planas elegantment imprés ab lo títol de Barbrismes y Vulgarismes que malmeten la llengua catalana, posats en ordre y esmenats per Antoni Careta y Vidal. Aquest quadern, lo primer d'una série que l'autor se proposa publicar, dú per lema "Quán un poble descuida son idioma, es que oblida sa dignitat".

 Aplaudim la idea de nostre bon amich lo senyor Careta y recomaném la obreta principalment á'ls que entran en lo camp catalanista ab lo desitg de conreuhar la llengua que parlan.

Prólech
La renaixensa catalana avensa cada dia mes en la varietat infinida de sas manifestacións, y la literatura, precursora de totas ellas, no ha anat pas may á la rerassaga sino al davant fentse coneixe, respectar y admirar de totas las nacions civilisadas. Mólts de sos conreadors desitjan obtenir la puretat del llenguatge, mes no tots s'hi afanyan com deurian, ni alguns poden esmersahi prou temps, resultant d'açó que'ls mes s'han reduhit á aprofitarse, bè ó malament de lo que'ls pochs, mes estudiosos, descobrian; pero es tant poch lo que aquests han publicat en estudis d'esta lley, que bè pot dirse que'l bon conreu del idioma no está de mòlt en relaciò ab la importancia de sa literatura.

 A posar remey á semblant mal apar esser cridada l'Academia establerta á Barcelona ab tal fí, y creyém que en açó travalla; pero es evident que aquest cos de doctrina no pot anar ab la pressa que reclama'l despertament de nostra Catalunya, y per ço caldría que mentres tant los erudits senyors D. Marian Aguiló y D. Joseph Balari publiquessen sos richs diccionaris y qu'ells ó altres nos donessen, per exemple, un aplech de sinónims y una gramática en armonía ab los coneixements d'ara. 

Nosaltres per la nostra part, comensém avuy la publicació d'un diccionari de barbrismes y altras corruptelas qu'enlletjeixen la nostra bella parla, afegit á cada un de semblants atentats contra'l ben dir, la expressiò que, á nostre humil parer, li correspon, procurant que sia un llibre que puga consultar fins la persona d'instrucciò mes escassa.

 Las fonts hont hem begut pera ferlo sòn, á mes de la viva veu del poble de diferents encontradas, las crónicas de Muntaner, Jaume primer y Pere quart d'Aragò, lo "Génesi d'escriptura" donat á llum per D. M. Victoriá Amer en la "Biblioteca Catalana", la "invenció dels cors de Sent Anthoni" publicat per D. Bartomeu Muntaner, las "Obras d'Ausias March" y molts altres llibres y documents, aixís dels temps millors de nostra nacionalitat com dels de sa llastimosa cayguda, donchs en aquests tambè hi hem trobat, encara que poca, alguna ensenyansa pera nostre fi.

 Aquest travall anirá publicantse per aplechs que formarán quiscun un sol tot, en la mateixa forma del present y de igual nombre de planas, poch mes ó menys, eixint quan nos convinga. Preguém á las personas de bona voluntat, eruditas y no eruditas, que'ns ajuden ab sos concells en eixa tasca, encara que humil, profitosa per nostras lletras.

Enllaç de la publicació a Cervantes virtual
Share: