Crítica als Bons Recorts de 1880

on   in , ,   with Cap comentari
Portada Diari Català 1879

20 de novembre de 1879. Crítica al Diari Català dels Bons Recorts del Calendari Català de 1880.

Crítica del Diari Català als Bons Recorts Calendari Català 1880
Bons Recorts se titula lo primer trevall de dit Calendari, y desde molt temps es degut á la ploma del aplaudit poeta don Antoni Careta y Vidal. Lo citat trevall no creyem que deixi satisfets aquest any á sós lectors.

Aquesta secció ha d'esser, aixis ho creyem nosaltres, una verdadera recopilació de tots los trevalls literaris que durant l'any han aparescuts escrit en nostre parla, seguint pas á lo moviment catalanista en totas sas manifestacions y no descuidant un detall per petit que siga. Aquest trevall ha d'esser fet ab molt cuidado ó prenentsi molt temps, no fentho may á vola ploma puig fentse que aixís se fereixen subsebilitats per l'olvit, encar qu' involuntari, de una obra, y fá que lo que's proposá qui obrí dita secció en lo calendari no quedi satisfet, y al mateix temps se cometin olvits de tanta trascendencia, com los que ha tingut lo articulista en lo present any, deixant de citar la aparició de aplaudidíssimas obras com son Gala Placidía, tragedia del mestre en gay saber D. Angel Guimerá, Del meu tros, quadros en prosa del xispejant escriptor Emili Vilanova, y en castellá la importantíssima obra dels Srs. Coroleu y Pella Los Fueros de Cataluña, y algunas altras que no citarém per no férnos pesats.

No parlarém de lo apart de dit article en que se ocupa de la manía deis certámens, perqué no podríam disposar del espay y temps ab que seria precís contestarli y perqué'ns apartaríam del objecte principal del present article.


 Enllaç de la publicació a Arca
Share:

La redempció de catius - Publicació Acadèmia Mariana 1879

on   in , ,   with Cap comentari
Certamen l'Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1879
19 d'octubre de 1879 Acadèmia Bibliogràfico-Mariana Lleida.

 Publicació de la poesia La redempció de catius en el recopilatori del Certamen de la Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida de 1879.

La redempció de catius - Antoni Careta Vidal La redempció de catius - Antoni Careta Vidal La redempció de catius - Antoni Careta Vidal

Enllaç de la publicació al Fons Sol-Torres Lleida
Share:

Medalla de plata Certamen l'Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1879

on   in   with Cap comentari

19 d'octubre de 1879. Premi a La redempció de catius.

Notícia extreta del diari Lo Gay Saber l'1 de novembre:


Han estat de pas en esta capital los llorejats poetas valencians En Joseph Arroyo Almela y En Joseph Peris Pascual de retorn de la ciutat de Lleyda ahont acaban de obtenir dos premis l'un y un premi l'altre en lo darrer certamen celebrat per la societat Bibliográfica-Mariana. En lo mateix han exit premiats nostres amichs y colaboradors la distingida poetisa Na Victoria Penya, N'Antoni Careta y En Claudi Omarch.

 NOTA: En Careta guanya la Medalla de plata per la poesia La redempció de catius amb el lema "virgo clemens".
Share:

Bons recorts - Calendari Català 1880

on   in , , ,   with Cap comentari
Portada Calendari Catalá del 1880

I . 

En tot lo temps que va desde la publicaciò del darrer Calendari, fins al present han vist la llum pública las següents obras:

 Lo Reliquiari, d'En F. Matheu; Consideracions sobre la literatura popular, d'En G. Vidal; Certamen de l'Associació literária de Girona (1878); Jochs florals d'enguany; Veus escampads, d'En J. Martí; Idilis y cants místichs de Mossèn J. Verdaguer; Ramell de violas  d' En P. Pallol, Cansons il·lustradas, d'En A. Mestres; La garba montanyesa, aplech de poesías del "Esbart" de Vich; La bala d'argent, llegenda d'En F. Fayos; Expansions, d'En F. Ubach; Vigatans y botiflers, novela de Na Maria de Bell-lloch; La pinya d'or, de F. P. Bríz y alguna altra qu' en est moment no recordám. Tractant de Catalunva, també han eixit algunas monografias en castellá, com El archivo municipal de Vich, obra feta ab diligencia y gran zel per En J. Serra y editada pel Municipi de dita ciutat, y El inquisidor fray Nicolás Eymerich, d' En E. Grahit y Papell.

 Segueixen publicantse la Biblioteca catalana, (qu'ha termenat d'estampar l'últim volum del Tirant la blanch), Lo Gay saber, La Renaixensa, La veu del Montserrat, L'art del pagès, La Llumanera de Nova York, L'Aureneta de
Bons-Ayres, veu la llum un Diari catalá,y entre'ls molts setmanaris que ja surtían d'altres anys, ara ix L'Escut de Catalunya: Lo Butlletí de l'associació d'excursions catalana y L'Excursionista, són dos periódichs mes consagrats á l'art, á las ciencias y á la literatura. Los calendaris de L'Art del pagés, de l'Institut catalá de Sant Isidro y Lo Rat-penat de Valencia, continuan també publicantse.

 Están en prempsa las Poesias líricas, d'En A. Masriera; Fullaraca, volum de travalls en prosa de la Sra. N' Agna de Valldaura; y l'obra qu'en castellá escriu en F. M . Tubino sobre'l renaixement literari de Catalunya.

 A mes de las societats Catalanista y Catalana, que tenen per objecte las excursions artísticas y científicas pel nostre país, á Sabadell y en altras localitats van fundantse corporacions ab lo fi de contribuir á la nostra renaixensa.
---------------


 Lo teatre fa sa via, y va donant, com sempre, bons fruyts. Per l'actual temporada, s'han promés obras en nombre tal , que duptem véure representarlas en tant poch temps. Al contemplar esta instituciò que fa tant bons serveys y tant nos honra, nos entristeix l'idea de la mort que temps á venir li está reservada, si'ls que li dònan vida y diuhen estimarla no tenen un xich menys d'egoisme y bona cosa mes d'amor al art y á sa terra.
II

Los autors premiats en los Jochs Florals son los Srs. Soler (F), Coca, Gallart, Franquesa, Ubach, Martí (J.), Oller, Ixart y Sanpere.
ACADÈMIA BIBILIOCHÁFICH MARIANA DE LLEYDA (1878) Na Maria Josepha Massanes, y 'ls Srs. Bassegoda , Omarch y Ribas y Servet.
ASSOCIACIÓ LITERÁRIA DE GIRONA (1878) Srs. Bofarull, Ubach, Sanpere, Bauson y Grahit.
JUVENTUT CATÓLICA DE BARCELONA. —Srs. Reventòs, Collell, Franquesa, Briz, Muns, Palau (Gregori), Masriera, Bertran, Coca, Casademunt y Espiell.
CERTAMEN DEL PERIÓDICH "LO NUNCI". —Srs. Calvet, Ubach, Verdú, Casademunt, Gallart, Vilanova, Martí y Mestre, Cendra , Poblador, Garriga, Campmany y Comabella.
ATENEO DE TARRAGONA.— Lo Sr. Masriera.
CERTAMEN DEL PERIÓDICH "LA BORDADORA". — Sras. Penya, Valldaura y Moncerdá.
SOCIETAT LITERÁRIA Y DE BELLAS ARTS DE LLEYDA. —Srs. Roca (Lluis), Pleyan y Portussach.
ECO DE BADALONA. —Sra. Moncerdá y Srs. Riera , Ximenez, Gallart, Genís, Renom, Pirozzini, Soler, y Franquesa.
ATENEO DE SANS. —Sra. Valldaura y Srs. Sanpere , Casanovas, Casademunt, Ribot, Pirozzini (Felip), Gonzalez, Coca, Masriera, Vilanova y Gallart.
JOCHS FLORALS DE VALENCIA. —Sras. Pujol de Collado (Na Josepha) y Durán (Na Lluisa) y 'ls Srs. Llorente, Rubió, Puiggarí, Torromé, Masriera, Gallart, Llombart, Pla, García, Galiana, Reig y Flores, Tramoyeres, Farré, Carboneres, Pasqual y Genís, Iranzo, Ferrer y Bigne, Fayos, Casademunt, Labayla, Martí, Cester, Verdú y Bodria.
CENTRE FAMILIAR DEL PUTXET. —Srs. Ubach, Masriera, Coca y Pons y Massaveu. 
CERTÁMEN EN HONOR DEL DR. VICENS GARCÍA. —Srs. Campins, Cabot y Rovira, Masriera, Ribot, Oller, Massó y Corbella.
CERTAMEN DE L'ASSOCIACIÒ PER L'ESTUDI DE LAS LLENGAS ROMANAS.— Hi fou distingida una traducció catalana de las Máximas de Fenelon, deguda á N'Álvar Verdaguer.
COL·LEGI MERCANTIL. —Sra. Massanes y Srs. Pirozzini (Cárles), Omarch, Ribot, Vilanova, Coca y Verdú.

 S'espera'l resultat d'altres certámens, com los de Girona y Lleyda. Lo GAY SABER, primera revista qu' escrita en catalá va publicarse, tambe ha obert un concurs a! objecte de premiar las millors novelas que's presenten per
tot lo desembre vinent.
-------------


 En anys anteriors cridarem l'atenció respecte á lo que passava tocant á certámens; avuy aquests s'han multiplicat tant, que, si tot lo que s'hi premia fos bó, las millors literaturas antigas y modernas no's podrian comparar ab la nostra. Per desgracia no es aixís: no sempre lo bo está
en majoria en las col·leccions qu' ixen de tals concursos. Hem sentit parlar d'algun jurat que, prenent la cosa ab bulla, s'entretenia distingint lo mes fluix y mancat de condicions; s'ha dat lo cas de premiarse travalls llegits en mes d'una reuniò composta de dotzenas y potser çentenars de personas; cada dia ixen noms improvisats que pretenen
ofegar reputacions ben adquiridas; y, ab tot y que cada hu perço no val mes ni menys, y aquell qui tè saber y geni sempre mostra la seua superioritat, es sensible veure tals injusticia, perque'ns posan en ridícol davant de la gent superficial y de nostres enemichs de dintre y de fóra, que sòn molts.
Vejan, donchs, los que verament estiman la literatura y l'idioma com se pot curar esta malaltía, y comensen pèls Jochs Florals, institució avans respectable y que avuy camina á la mort.

MORTS
Enguany hem perdut á En Joaquim A. d'Alcántara, poeta, autor dramátich y periodista. Deixa publicats en nostre idioma un volum de poesías y algunas comedias estrenadas ab bon éxit.
Descanse en pau.

 Barcelona, 15 Octubre de 1879




Enllaç de la publicació a Arca.

Share:

Premi Certamen del Colegi Mercantil 1879

on   in   with Cap comentari

30 de setembre de 1879. Premi per Passio inmaculada.

Text extret del Diari Català del 2 d'octubre:

Dimars al vespre tingué lloch en lo Saló de Cent la distribució de premis als autos que'ls havian guanyat en lo certámen literari que obri temps endarrera lo Col·legi Mercantil...

... y á descobrir lo fallo del jurat calificador y á descobrir los noms dels poetas premiats que foren los següents: D. Josepha Massanés de Gonzalez, don Emili Vilanova, don Antoni Careta y don Emili Coca y Collado.

 NOTA: Per la publicació de Lo Gay Saber de l'1 de gener de 1880 sabem que la poesia Passió Inmaculada va obtenir la Flor Natural en el IV certamen de la verge de las mercés del Colegi Mercantil.
Share:

Crítica als Bons Recorts de 1880

on   in , ,   with Cap comentari
La Renaixensa 1879

15 de setembre de 1879. Crítica en la revista La Renaixensa als Bons Recorts del Calendari Català de 1880.

Crítica al Calendari Català 1880
Ha vist la llum lo Calendari Catalá del any 188o, publicació periódica que conta setze anys de vida, y que si be decaygué en anys anteriors, recobrá son antich prestigi l'any últim y l'ha aumentat encara més en lo present.

 Forma un llibre de 112 planas d'esmerada impresió, seguidas de 20 més contenint tota classe de anuncis. Difícil nos sería senyalar entre'ls trevalls que l'embelleixen quins son los més dignes d'elogi. Plaunos avuy, com nos ha plagut sempre veure reunits en grata germanía la major part de nostres més distingits escriptors, cridats per la veu amiga de algú dels senyors coleccionadors, nostres companys de lletras los Srs. D. Francesh Pelay Briz y D. Francesch Matheu.

 Cada escriptor hi ha posat un de sos trevalls, que així reunits donan bona mostra de la forsa y varietat d'aquesta literatura que al temps floreix y arrela. Més si sols alabansa tenim pera aquesta part del obra, moltas son los recriminacions que'ns mereixen los Bons recorts, part importantíssima, destinada com diu san títol á fer menció de tot lo d'algun valer que durant l'anyada ha fet la literatura y que més que aixó'ns semblaría un lloch destinat cada any pera desfogament del carácter escepcional de son autor si no estessim convensuts de que'l Sr. Careta tractantse de catalanisme deu deixar de banda tot lo que puga ferir sa esquisida susceptibilitat.

 Crítica al Calendari Català 1880 Lo Sr. Careta en aquesta secció comensa dont conte de la aparició d' algunas obras fent omissió d'altres, que no recorda, y'ns estranya més aquesta omissió fundada en desmemoriament, quan las obras condemnadas al oblit son entre altras Barcelona de D. Salvador Sanpere y Miquel, Orígens y fons de la Nació Catalana, del meteix, Llibre en obsequi del Sr. Balaguer de la Associació d'Excursions Catalana, Gala Placidia de D. Angel Guimerá, Cants de Primavera del Centre Catalanista, Las Tombas de D. Joseph Codolosa... y sobre tot Croquis del natural de D. Narcis Oller, y Del meu tros de D. Emili Vilanova llibres de qual índole'n te un lo Sr. Careta, qui ha publicat un judici crítich del últim d'aquestos. Y segueix admirantnos tal olvit quan en la secció dels llibres publicats en castellá referents á Catalunya hi trobém á faltar també entre altras la Historia de los trovadores de D. Víctor Balaguer, Los fueros de Cataluña de D. Joseph Coroleu y D. Joseph Pella y'l discurs de D. Fidel Fita en sa recepció á la Academia de la Historia, fentse notable també l'olvit del Sr. Careta al parlar dels periódichs escrits en catalá deixant de nomenar La Campana de Gracia, Lo Nunci, La esquella de la torratxa, Lo Vell, L' esparver, Lo burinot que no per perteneixer á fraccions políticas deixan de ser mostra clara de nostra vida, influhint no poch en que's propagui y s'aprenga á llegir en llengua catalana.

 En la secció titolada Morts sols recorda l'autor dels Bons recorts lo Sr. Alcántara, no estampantse ni'l nom del Sr. Camp Sangles un dels joves vigatans de mes entussiasme patri y de mes esperansa pera la poesía.

 Y aquí dariam per termenat nostre capítol de cárrechs fent constar de pas que cap obra de las representadas en nostres teatres cita l'articulista, si en altra secció que podriam titular de Lamentacions no'ns digués entre altres originalitats lo Sr. Careta, «que cada dia ixen noms improvisats que pretenen ofegar reputacions bens adquiridas» per contrastar las ideas de dit Sr. ab las nostres, que, mes generosas, voldriam veure cada dia eixir en abundó eixos noms improvisats que segons diu tem lo posin en ridicol devant de la gent superficial. Quants mes siguém dintre'l catalanisme millor, quant mes gran siga'l número major també será la tria: tothom naix imperfecte, mes alentant als que comensan vé que's perfeccionan y'l que ha errat lo camí ja vé que deixa la ploma sens que per aixó quedin ofoscadas personas de reputació ben adquirida, que de segur tenen los brassos sempre oberts per acullir al que comensa.

 Creguins lo Sr. Careta: modifiqui son carácter recelós y ploraner, contribuheixi á engrandir la idea fent prosselits, mes sens tancar may la porta á ningú. No te pas lo renaixement exes de vida perque nosaltres nos dividim y'ns calumniem. Si creu que hi ha exes de certámens no hi concorra com fa fins ara, si creu que'ls Jochs Florals decauhen travállehi per son major lluhiment, pero no estampi murmuracions ni's posi la paraula injusticia als llabis. Si «sent á parlar de que «algun jurat prenent los certámens ab bulla s'entreté distingint lo mes fluix,» deixi que la gent ne parli: de segur que aquestas frases calumniosas son fillas del despit; que'n parli qui vulga, mes qui altres cosas olvida fassi per no recordar may aquestas que per aytal cami farian titular á son treball ab lo temps Mals recorts. Treballem tots de bona fé mes sense ferirnos ni viure de rencors; aquell que crega que'ns rodeja la nit que no's contenti ab planyers de la fosca; fassi tanta llum com pugi, y creguins, no temi'l ridicol devant de la gent superficial; temil lo Sr. Careta devant de la gent que no ho es.

 Enllaç de la publicació a Arca
Share: