27 de novembre de 1893. Crítica de Rajolins a La Ilustración Artística.
RAJOLINS per Antoni Careta y Vidal
RAJOLINS per Antoni Careta y Vidal
Crítica a Rajolins
Crítica a Rajolins
10 de novembre de 1893. Crítica de Rajolins a La esquella de la Torratxa.
Ab aquest titul s'ha publicat lo volum V de la Biblioteca popular catalana, que á mes de la Dedicatoria, componen las següents narracións; La fábrica vella. Un voluntari d'Africa, Los tres toms, Lo Saltinbanquis, La primera culpa y Cupidet.
L'autor de aquests treballs de caracter popular desplega en ells las condicíóns especials que li reconeixen tots quan segueixen ab algun interés lo modern renaixement de las lletras catalanas.
Hi ha que buscar la filiació literaria del Sr. Careta en Trueba, Roumanille y l'italiá Farina. Es menos humorista que ben intencionat. Y en la forma literaria's mostra esclau de un atildament, que devegadas perjudica l'expontaneitat de sos traballs. De totas maneras las narracións tituladas Rajolins, se llegeixen ab gust.
RAJOLINS per ANTONI CARETA Y VIDAL.
L'autor de aquests treballs de caracter popular desplega en ells las condicíóns especials que li reconeixen tots quan segueixen ab algun interés lo modern renaixement de las lletras catalanas.
Hi ha que buscar la filiació literaria del Sr. Careta en Trueba, Roumanille y l'italiá Farina. Es menos humorista que ben intencionat. Y en la forma literaria's mostra esclau de un atildament, que devegadas perjudica l'expontaneitat de sos traballs. De totas maneras las narracións tituladas Rajolins, se llegeixen ab gust.
Crítica a Rajolins
28 d'octubre de 1893. Crítica de Rajolins al setmanari Lo Teatro Regional.
Biblioteca Popular Catalana VOLUM VI
Biblioteca Popular Catalana VOLUM VI
L'autor te ben guanyat lo nom de poeta y prosista catalá, donchs que son pochs los aficionats á las
bellas lletras que no recordin las obras del deixeble y constant amich del inolvidable Francesch Pe1ay y
Briz.
En Careta va ser redactor de la notable revista
Lo Gay Saber, una delas millors que han vist la llum
en idioma catalá, y du ademés publicats varis llibres entre'ls que recordém Brosta (colecció de
cuadros); Euras (poesias); Las Consecuencias y Cor y Sanch (novelas).
En lo teatro l'hi coneixém una pessa ab lo títol de
Las bonas festas y sabém te en poder de la empresa del teatro catalá de Romea, un drama que deurá estrenarse aviat.
Rajolins es lo títol de la co1ecció que avuy dona á la estampa en lo volum sisé de la "Biblioteca Popular", y van en ell sis produccions escullidas entre
la flor del seu vast repertori.
Los noms de las noveletas son los següents: La
fabrica vella, Lo voluntari d'Africa, Los tres toms, Lo saltimbanquis, La primera culpa y Cupidet. Lo llibre va precedit d'un prólech dedicat a D. Frederich Soler.
Sentim que la molta extensió de las obras citadas,
no'ns permeti la reproducció d'una d' ellas pera
donarne mostra als nostres llegidors.
Rajolins
Biblioteca Popular Catalana
Colecció dels mellors autors catalans Volum VI
Antoni Careta y Vidal
Rajolins
Direcció y administració
Carrer de Muntaner num. 10
Barcelona 1893
La fabrica vella
Cupidet
Crítiques:
Crítiques:- Lo teatre regional, publicat el 28 d'octubre de 1893
- La esquella de la torratxa, publicat el 10 de novembre de 1893
- La ilustració artística, publicat el 27 de novembre de 1893
- El Francolí, publicat el 2 de desembre de 1893
- La veu del Montserrat, publicat el 9 de desembre de 1893
Crítica Jesús
JESÚS,
POEMA DRAMATICH EN SIS ACTES Y EN VERS PER FREDERICH SOLER.
Enllaç de la publicació a Arca
Un ilustrat crítich, que, entre altras qualitats posseheix una bona fe que no es gayre comuna, nos deya una vegada qu'ell admira molt als que tenen los dots de talent y perseveransa pera fer llibres. Los qui sabem per experiencia propia lo qu'es haverne fet, ab més ò menys èxit però ab bona voluntat, no trobarèm pas que l'esmentat crltich no tinga rahó, perquè, verament, pera escriure ab conciencia una obra d'imaginació un xich llarga, cal passar fatichs y angunias que, pe'l profà en la matèria, son incomprensibles. Mes quan las obras que ha escrit un sol autor durant tota una vida son, no ja tres ò quatre, sinó més de cent, totas ellas de carácter complex y la major part, no sols aplaudidas, sinó marcadas ab lo segell de la genialitat, ;què'n direm llavors? No podrèm menys d'admirarnos de que hi haja màquina humana tan potent en l'ordre intelectual y de tanta resistencia en lo flsich. A tals ideas nos porta la publicació de la obra darrera de Frederich Soler, de la que anem à dir alguna cosa; nó tot lo que'n diriam si poguessem comptar ab més temps y major espay. Sens entrar en consideracions de si es ò nó oportú en la època present oferir al teatre obras en (pie es tracta l'august misteri de la nostra Redempció, parlarèm del poema Jesús, comensant pera dir á nostres lectors que veyem lo decidit empenyo que l'autor ha posat en que son llibre no tingués la menor discrepansa ab lo qu'ensenya la veritat del catolicisme. Difícil sería donar una idea, per xica que fos, del argument, qu'es altament dramátich y, sens apartarse, á nostre entendre, del Evangeli, esta enllassal hàbilment ab fets incidentals, qu'essent purament imaginaris, enriquexen la obra artística; baste dir qu'es una cadena de quadros variats y hermosos, que van succehintse'ls uns als altres ab interès sempre crexent, y qu'en lo llenguatge y la versificació s'hi veu galanesa y, quasi sempre, cumplen aquell precepte de Boileau, que. pera nosaltres, es axioma: Soyez simples avec art. Més de quaranta personatges intervenen en la acció, y la major part d'ells tenen carácter marcadament propi, descollant, emperò, como era natural, però de notable manera, la figura del diví Protagonista. No essentnos possible, com ja hem dit, donar idea del argument, no'ns ho es tampoch dexar aquí justificadas las noslras atirmacions respecte al conjunt; pero, en quant als detalls, creyem poder consejil irho.
No acabarlam may si comenst-ssem á transcriure
tiradas de versos y passatges sancers tals com ta
lliberació de la dona adultra, la oració al hort, los
coloquis entre Dimas, Farés y Har-Abbás, y'ls de
Sadoch, lo Juhcu errant de la llegenda, ab Judas.
Jïellissim coronament del poema, tant respecte
á esperit com á efecte plástich, es l'aparició als
apòstols, consumada la obra del Calvari, del esplendor á que arribaria la Ks^lesia assentada en lo
Vaticà de Roma.
Tals son, rcasumint, las impressions qu'en aquest moment se'ns ocorre manifestar respecte al poema
/fsús, la obra de més empenta, tal vegada, entre
las moltas que ban guanyat una ferma reputació al
popular Mestre en Gay Saber.
;Qu'en lo poema hi ha tal descuyt de forma òd e
llenguatge? No dirèm pas que nó, perqu'en res del
món es possible arribar d la perfecció absoluta; mes
axò també du la seva utilitat: ja que no als crltichs
de veras, pot servir d'entreteniment als parássits
del geni, puix axò'ls agrada y ells no estan en condicions de poder fer cosa que sía^de profit. Nosaltres, que'ns honram en no |K.'rtánycr á semblant casta, felicitem coralment al autor per haver lograt lo
que's proposa en la invocació de son llibre: ço es,
oposar un ram de poesia idealment perfumada
•(als esclats pútrits del foll art realista
que avuy infesta Hens, paper y marbres.»
La Caritat - El Eco de Badalona
3 de desembre de 1892 El Eco de Badalona.
Publicació de la poesia La Caritat en el setmanal El Eco de Badalona.
S'anuncia L'armadura del Virrey
11 de setembre de 1892. S'anuncia l'obra de teatre L'armadura del Virrey.
Es presenta en diferents diaris un avançament de la programació del Romea de la nova temporada. En ella surt una balada dramàtica en tres actes titulada L'armadura del Virrey de l'Antoni Careta y Vidal.
Noticia extreta del diari polític El Diluvio del 11 de setembre
No obstant això, no hi ha constancia que L'armadura del virrey s'hagi estrenat mai, ni tan sols es pot assegurar que s'haguès arribat a escriure.
També es pot observar que l'obra de teatre El comte l'Arnau de Frederic Soler (Serafí Pitarra) s'anunciava per aquella mateixa temporada, tot i això, no es va representar fins a l'any 1900, una estrena pòstuma a la mort de l'autor. L'Antoni Careta Vidal era l'encarregat de fer la seva traducció al castellà (El conde Arnaldo) que, tot i haver fet el borrador, sembla que tampoc es va arribar a estrenar.
Las bonas festas (VIII) - La veu de Catalunya
14 d'agost de 1892 La veu de Catalunya.
Publicació de la vuitena i última entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Publicació de la vuitena i última entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Las bonas festas (VII) - La veu de Catalunya
7 d'agost de 1892 La veu de Catalunya.
Publicació de la setena entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Publicació de la setena entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Las bonas festas (VI) - La veu de Catalunya
24 de juliol de 1892 La veu de Catalunya.
Publicació de la sisena entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Publicació de la sisena entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Las bonas festas (V) - La veu de Catalunya
10 de juliol de 1892 La veu de Catalunya.
Publicació de la cinquena entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Publicació de la cinquena entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Las bonas festas (IV) - La veu de Catalunya
3 de juliol de 1892 La veu de Catalunya.
Publicació de la quarta entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Publicació de la quarta entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Las bonas festas (III) - La veu de Catalunya
26 de juny de 1892 La veu de Catalunya.
Publicació de la tercera entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Publicació de la tercera entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Las bonas festas (II) - La veu de Catalunya
12 de juny de 1892 La veu de Catalunya.
Publicació de la segona entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Publicació de la segona entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Las bonas festas (I) - La veu de Catalunya
29 de maig de 1892 La veu de Catalunya.
Publicació de la primera entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
Publicació de la primera entrega de l'obra de teatre Las bonas festas.
