Bons Recorts - Calendari Català 1870

on   in , , ,   with Cap comentari
Portada Calendari Catalá del 1870
I . 
No hi ha pas dupte de que'1 bull de la política en un pais debilita ú ofega per mes ó menys temps lo moviment literari. Com aymadors de las lletras nos planyém de semblant cosa; mes, en la nostra terra ab tot y l'estat en que avuy dia's troba, no minva pas 1'amor à la literatura, no á la forana, sino á la verament nostra, á la que pensa en catalá y en catalá parla.

Aixis res tè d'estrany que s'hajan publicat:
L'aplech de Sta. Llucia, quadro de costums per Salvador Genis (Girona).
Lo cami de la fortuna, per Gayeta Vidal. (Verdaguer).
Joan Gari, poema popular del R. P. Ignaci Corrons de l'ordre de St. Benet. (Viuda Plá).
Lo crit de l'ánima, per un pagés de Manresa. (Verdaguer).
Jochs florals de 1869, (Verdaguer).
Calendau, poema de F. Mislral, traduhit al catalá per J . Roca y Roca. (Roca y Bros).
Lo Gay saber, periódich en quals planas se contan mes de setanta firmas dels prosistas y poetas mes coneguts y reputats.

A mes dels treballs d'aquets s'hi han publicat traduccions de las obras estrangeras mes notables, y documents curiosissims, la majoria inédits. De sort que ve á ser una obra de vertadera importancia literaria y de bons resultats per la propaganda catalana (Verdaguer).

També hi ha en preparació:
Flors y violas, volum de poesias per F. P. Briz. (Verdaguer)
Lo llibre dels ángels. 2a edició. (Bastinos).

II.
Deyam 1'any passat parlant del teatre: «De lo molt qu' ha sortit hi ha quelcom de bo, y lo que sortirá encara!» Lo nostre vaticini s'es complert. Una obra notabilissima y de gran éxit ha vingut á donar vida é importancia á nostre naixent teatre. Parlem de las Euras del mas, drama en quatre actes de Frederich Soler. La curtedat de espay de que podem disposar nos priva de parlarne com desitjariam; empero podem dir y dihem d'ell, qu'es lo millor drama catalá que s'es fet. ¡Deu nos ne dò que valguin tant y n' estarem ben contents! També han sigut aplaudits Los Hereus de Francesch Ubach, Las pubillas y'ls hereus de Joseph Arnau y Paraula es paraula de Eduart Vidal. Bona anyada es estada pel teatre de la terra. Cada anv hi fòs!

III.
 L'Ajuntament de Barcelona llevá aquest any sa protecció á la festa dels Jochs florals. I.os successors dels Concellers (1) tingueren á be trencar la promesa que un altre ajuntament antecessor seu havia fet per sempre... No hi ha res, los Jochs florals no volen, ni necessitan per res una protecció donada per forsa, provas certas n'hi ha.

Un altre cos de Catalunya la Deputació de Tarragona trameté un atent ofici al consistori demanant esser inscrit entre'ls adjunts, y, poch temps desprès, oferi una medalla d'argent pera lo primer accessit á la englanlina d'or.

La festa donchs se feu aquest any en la gran sala de la Llotja qu'estava ricament guarnida, ab mes concurrencia que may y ocupant lo lloch de regina de la festa la bella senyoreta Na Maria de la Mercé Estrada.

Los títols de las poesias premiadas y 'ls noms de sos autors son los següents: Premi de la flor natural: «Amor» d'En F. P. Briz. —Primer accéssit: «La nova primavera» d'En F. Ubach y Vinyeta. —Segon accéssit: «L'arbre de la llibertat» d'En Damás Calvet. —Premi de l'englantina d'or: «A la qent del any vuyt» d'En Jaume Collell. —Primer accéssit: «Lo pros Dalmau» de F. P. Briz  —Ters accéssit: «Lo vectigal de la carn» d'En F. Ubach. —Premi de la viola d'or y d'argent: «Mesquinesa» d'En F. P. Briz. —Primer accéssit. «Magestat de Dèu» d'En A. Puig. —Segon accéssit: «La adeu al mon» d'En J. Collell. —Premi del Ateneo balear: «Mallorca» d'En Tomás Forteza. —Primer y segon accéssit: «La conversiò d'En Lull» y «Las Germandats de Mallorca» d'En F. Ubach. —Prem de l'Ateneo Català: no pogué adjudicarse. —Accéssit: «Historia d'un pagés» d'En  Joaquim Riera.

A mes dels Jochs Florals, hi ha hagut en Barcelona un certámen en llahor de la Verge de la Mercé. No s'ha adjudicat lo premi; l'accéssit l'ha guanyat una poesia calalana del tantas voltas citat En Francesch Ubach.

A Lleyda tambe engany lo llorejat poeta I.luis Roca ha costejat un premi consistent en un gessamí d'argent per la millor poesía catalana que's presentés optanthi en lo certamen que cada any s'hi fa en llahor de la Verge. Los guanyadors del premi y accesit son los següents:
Premi del gessamí: Antoni Molins y Cirera. Primer accéssit: Maria de Bell-lloch. Segon accéssit: Joseph Martí y Falguera. Ters accéssit: N. Aicart.


MORTS.
En Manel Martí y Hortal ha mort á la etat de 25 anys. Molt nos dolem d'aquesta perdua que 'ns fa trobar á menys lo company de lletras, lo catalá y lo bon amich , que'n era de debó En Martí.

Fill de pares pagesos y hortolans, ell tambè ho fou fins que son amor à las lletras li feu cambiar lo magall y 1'aixada pels llibres, essent encara quasi nin. I.a poesia y la contemplació de la naturalesa eran lo que mes lo delitava. En sas paraulas may hi havia fel, perque no'n tenia aquell cor nat per estimar; molt al contrari sempre temia ofendre y sempre estava à punt pera fer be. Sa humilitat igualava sa bonesa, pus no era amich de ferse veure en res, ab tal que nosaltre sols ab molt pregarli poguerem vence un tant sa modestia pera que publiqués en Lo Gay saber una tendra Cansò de bressol dedicada á sa filleta. Dos versos d'ell son lo seu millor retrato moral:

A mon cor no li parléu de res mes que d'amor.


(1) Devem per ser justs fer escepció dels senyors Barret y Rius y Taulet, que feren quan varen poder per lograr que aquesta protecció no's retirés; aprofitem la ocasió present per donalshi ara, com á catalanistas que som de cor, las mes sentidas gracias.

Antoni Careta y Vidal


Enllaç a la publicació a Arca.

Share:

Estrena de l'obra Vells y joves

on   in , , ,   with Cap comentari
16 de desembre de 1869. Estrena de l'obra de teatre Vells y joves en el teatro del Circo Barcelonés.

Notícia extreta del diari La Crónica de Cataluña.

 La pieza Vells y joves, primera produccion dramática de su autor, es un precioso cuadro de costumbres de principios de este siglo, muy bien delineado, con buenos tipos y gran colorido de época, el cual fué muy bien desempeñado por la señora Capdevila y los señores Grifell, García Tomás, Bailon, Sala y Llavería. La obra fué aplaudida y llamado á la escena su autor el señor Careta, quien ha entrado con buen pié en la escena.

Share:

Bons Recorts - Calendari Català 1869

on   in , , ,   with Cap comentari
Bons Recorts - Calendari Català 1869
I .
Grat sia á Déu, la llengua catalana segueix encara lo camí de la glòria, y no cansada y agonejanta com la voldrian algunas ánimas petitas, sino lleugera y plena de vida, ab tal que los tirs de la enveja li serveixen d'esparons pera ferla corre mes y mes vers lo que ella desitja atenye. Es que Dèu ho vol, y contra Dèu ningú hi pot res. Lo esperit calalá es com los arbres, com mes los podan mes ufana prenen; es com los homes de grans virtuts, que si la enveja ó la malavolensa vol acabar ab algun d'ells llevantli la vida, tothom conta las prendas del finat y s'escampa com per art d'encantament la fama d'ellas. Ja diu bé lo Virgili de Mayana: «Los pobles tenen ánima, y las ánimas sòn inmortals.»

Y no es açó vent de boca, no, es la pura veritat; ó sino parle per nosaltres, lo nombre d'obras qu' enguany s'han publicat.

Ab lo títol de «A la vora del foch» ha donat à llum En Joaquim A. d'Alcántara una coleccioneta de cantars (corrandas) y armonías.

En Jascinto Labaila, de Valencia, en recordansa de sa estada en Barcelona, ab motiu d'esser elegit mantenedor dels Jochs florals, ha deixat un volum de rimar que's titola «Flors del Turia.»
N' Enrich C. Girbal, de Girona, ha estampat un quadern et de «Follías.»
En Lluis Cutxet ha donat á coneixe sa «Historia del siti de Girona en 1809.»
En la Bisbal s'ha fet una edició de las obras del Trobador de Montserrat.

Ab lo títol de «Ramellets» s'han publicat deu quaderns de poesias de diferents autors.
En Francesch Pelay Briz ha fet sortir «Lo llibre dels poetas, cansoner d'obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII.»
Ha eixit també lo volum dels Jochs florals, ricament estampat per son editor en Alvar Verdaguer.
Un gran pas fou l'aparició del periodich quinzenal «Lo Gay saber» que va sortir pel mars. No mancá qui digués que no viuria, ni qui li fes guerra, mes per ço encara sura, y en cada nombre ixen firmas novas conegudas y respeclables. Veus aquí las que fins ara s'hi han vist.

Victoria Penya, Maria Josepha Massanes, Margarida Caymari, Maria de Bell-lloch,  Manela dels Herreros, Miquel V. Amer, Jaume Brossa, Anton Molins, Marian Franquesa, G. M., Adolph Blanch, Lo Trobador de Montserrat, Joseph Lluis Pons, Lluis Roca, Joseph Roca y Roca, J. de Palau y de Huguet, Ramon Picó, Jascinto Labaila, Pere d'A. Penya, Francisco Bartrina, Rafel Ferrer y Bigné, Francesch Ubach y Vinyeta, E. Vidal, Jaume Collell, Joan Tomás y Salvany, E. Claudi Girbal, Jascinto Verdaguer, Damás Calvet, Lo Trobador del Montseny, Joaquim Sitjar, Manel Marti y Hortal, Teodor Llorente, Felip Jascinto Sala, Enrich Garcia Bravo, Francisco Maspons, Celesti Barallat, Antoni de Bofarull, Joan B. Ferrer, Marian Aguiló, Pere Nanot-Renart, Joan Sitjar, Pio Pí, Domingo  Guiteras y Joseph M. Pellicer.

II .
La festa dels Jochs florals enguany s'ha celebrat ab molt mes lluïment del que s'acostuma, pus la honraren nostres germans los felibres de Provensa En Fraderich Mistral En Lluis Roamieux, En William Ch. Bonaparte Wisse junt ab lo erudit critich Pau Meyer. De nostra aymada Valencià vingueren En Llorente, En Querol, En Ferrer y Bigné; de Lleyda En Lluis Roca y molts d'altres de diferentas parts de nostre antich reyalme; de Castella també'n vingueren, un d' ells fou En Ventura
Ruiz Aguilera, autor de la preciosa Balada de Catalunya.

Dels humils obsequis que á tan honorables hostes feren Barcelona y altras vilas y pobles per hont ells passaren y que sens duple convenceren als felibres de lo molt que se 'ls estima, no'n parlaré, sols vull dirvos lo titol de las obras premiadas en la festa y lo nom de cada autor.

Premi de la flor natural: Lo castell feudal, d' En Adolph Blanch.—Primer accéssit: Ruinas, d' En Pere Ventalló. —Segon accéssit: L'espigolera, d'En Gabriel Maura. —Premi de la glantina d' or: Lo darrer Pallars, d'En Francesch Ubach y Vinyeta. —Primer accèssit: Lo rey de vent, d' En Joseph Roca y
Roca —Segon accéssit: Canamunts y Canavalls, d'En Ramon Picó. —Premi de la viola d'or y argent: No s' adjudicá. —Primer accéssit: Penediment, d'En Francesch Pelay Briz. —Segon accéssit: Afany, d' En Fèlix Pizcueta. —Premi d'un brot de taronger donat pèl consistori: Lo palau echantal, d'En Pere d' Alcàntara Penya. —Primer accéssit: Chants d'amor, d'En Ramon Picó. —Segon accéssit: A la inspiració, d'En Antoni Camps y Fabrés. —Premi de la medalla d'or ofert per lo Ateneo Catalá: Historia del siti de Girona en 1809, d'En Víctor Gebhard. —Accéssit d'una medalla d'argent: Historia del siti de Girona endressada á las clases populars, d'En Joaquim Riera y Bertran.

Y no han sigut los Jochs florals lo únich certámen d'enguany, pus també la vila de Reus ne feu un pera lloar á sa patrona la Verge de la Misericordia. Veus-aqui los noms dels que foren llorejats per poesias catalanas:

En Pere d'A. Penya, ab lo primer premi d'una rosa d' or. —En Francescb Pelay Briz , ab lo segon premi d'un pensament d'argent y or. —En Antoni Molins , ab lo accéssit de dit premi. —En Joseph Roca y Roca, ab lo ters premi d' una ploma d' argent. —Mossèn Francisco Ribas y Servet, prebere, ab lo accéssit del quart premi. —En Lluís Roca y Florejachs, ab lo premi cinquè d'una papallona d'or y argent.

Be's pot gaudir Cataluyna ab lo dit certámen, pus de cinch premis que hí havia, los quatre foren guanyats per composicions catalanas, 1'altre se'1 ne va dur també un català, N'Anton de Bofarull, si be escribint en llenga de Castella.

Tambè l'Acadèmia bibliográfica-mariana, de Llevda, que anyalment celebra una festa poética, aquest any ha ofert tres premis als que millor canten en catalá á la Verge dels Desamparats, de Valencia. Los quins los han guanyat son lo següents:

Premi de la rosa de plata, En Francesch Pelay Briz —Premi del Gessamí de plata, En Pere d'Alcántara Penya, de Mallorca. —Premi del brot de olivera, En Josep Pastor Aicart, de Alicant. A mes guanyaren los accessits los senyors Briz, Marti, Molins, Candela y Ribas.

III.
Lo teatre catalá va seguint; de las obras representadas enguany no'n parlaré pas, que seria un may acabar. De los molt que ha surtit hi ha quelcom de bo, y lo que surtirá encara!


MORTS.
¡Qu'es cert qu'en lo món no hi ha ditxa cumplerta! Una familia viu alegre, joyosa perque es felissa, y espera serho mes encara en lo esdevenidor; mes tot plegat la mort que no's descuyda descarrega sa terrible dalla sobre algun d'aquells sers, y l'alegria dels que restan se toma dol. Aixis nos succeheix enguany á naltres, pus havem de donar comte de la mort de tres conreadors de las lletras calalanas.

N ' Assumpta del Valles, que's doná á coneixe l'any passa en est Calendari, ha passat á millor vida en la etat del amor y de las il·lusions.

En Pasqual Perez y Rodriguez, que fou un dels primers qu'en Valencia arboraren lo penó de nostra renaixensa, finá quan pensava haver eixit d'una grossa malaltia. Valencia guardará per llarch temps la memoria del bon fill que, sens altras cosas, hi fundá periódichs é hi introduhi lo art de la fotografia.

En Joan Cortada y Sala, lo savi catedratich, lo historiayre entès, també es mort. Era un home d'aquells que per son tracte y honradesa se fan estimar de tothom. Fou gran aymador de tot lo de Catalunya, y en sas llissons d'historia nedoná provas sempre. Traduhi al calalá lo poemet de Tomás Grossi «La noia fugitiva», y ajudá á fer lo «Diccionari quintilingüe» En lo consistori dels Jochs florals fou mantendor una vegada y president un' altra; en esta ocasió feu un discurs en que pintà molt be los Jochs florals de la época primera, discurs que li valgué forts picaments de mans.

¡Déu haja premiat á tots tres son amor á la pátria!


Enllaç a la publicació a Arca.

Share: