Barbrismes y vulgarismes

on   in ,   with Cap comentari
Octubre de 1886 Barbrismes y vulgarismes que malmeten la llengua catalana.

Aplechs I.

 Quan un poble descuyda son idioma, es que oblida sa dignitat.

 Estampa de Víctor Berdós y Feliu.

Crítiques:
Crítica de J. Baitx y Balilll, La Gralla 7 de gener de 1887

Notícia extreta del diari L'Arch de Sant Martí del 10 d'octubre.
S'ha publicat un quadern de 16 planas elegantment imprés ab lo títol de Barbrismes y Vulgarismes que malmeten la llengua catalana, posats en ordre y esmenats per Antoni Careta y Vidal. Aquest quadern, lo primer d'una série que l'autor se proposa publicar, dú per lema "Quán un poble descuida son idioma, es que oblida sa dignitat".

 Aplaudim la idea de nostre bon amich lo senyor Careta y recomaném la obreta principalment á'ls que entran en lo camp catalanista ab lo desitg de conreuhar la llengua que parlan.

Prólech
La renaixensa catalana avensa cada dia mes en la varietat infinida de sas manifestacións, y la literatura, precursora de totas ellas, no ha anat pas may á la rerassaga sino al davant fentse coneixe, respectar y admirar de totas las nacions civilisadas. Mólts de sos conreadors desitjan obtenir la puretat del llenguatge, mes no tots s'hi afanyan com deurian, ni alguns poden esmersahi prou temps, resultant d'açó que'ls mes s'han reduhit á aprofitarse, bè ó malament de lo que'ls pochs, mes estudiosos, descobrian; pero es tant poch lo que aquests han publicat en estudis d'esta lley, que bè pot dirse que'l bon conreu del idioma no está de mòlt en relaciò ab la importancia de sa literatura.

 A posar remey á semblant mal apar esser cridada l'Academia establerta á Barcelona ab tal fí, y creyém que en açó travalla; pero es evident que aquest cos de doctrina no pot anar ab la pressa que reclama'l despertament de nostra Catalunya, y per ço caldría que mentres tant los erudits senyors D. Marian Aguiló y D. Joseph Balari publiquessen sos richs diccionaris y qu'ells ó altres nos donessen, per exemple, un aplech de sinónims y una gramática en armonía ab los coneixements d'ara. 

Nosaltres per la nostra part, comensém avuy la publicació d'un diccionari de barbrismes y altras corruptelas qu'enlletjeixen la nostra bella parla, afegit á cada un de semblants atentats contra'l ben dir, la expressiò que, á nostre humil parer, li correspon, procurant que sia un llibre que puga consultar fins la persona d'instrucciò mes escassa.

 Las fonts hont hem begut pera ferlo sòn, á mes de la viva veu del poble de diferents encontradas, las crónicas de Muntaner, Jaume primer y Pere quart d'Aragò, lo "Génesi d'escriptura" donat á llum per D. M. Victoriá Amer en la "Biblioteca Catalana", la "invenció dels cors de Sent Anthoni" publicat per D. Bartomeu Muntaner, las "Obras d'Ausias March" y molts altres llibres y documents, aixís dels temps millors de nostra nacionalitat com dels de sa llastimosa cayguda, donchs en aquests tambè hi hem trobat, encara que poca, alguna ensenyansa pera nostre fi.

 Aquest travall anirá publicantse per aplechs que formarán quiscun un sol tot, en la mateixa forma del present y de igual nombre de planas, poch mes ó menys, eixint quan nos convinga. Preguém á las personas de bona voluntat, eruditas y no eruditas, que'ns ajuden ab sos concells en eixa tasca, encara que humil, profitosa per nostras lletras.

Enllaç de la publicació a Cervantes virtual
Share:

Crítica a Dibuixos a la ploma

on   in , , ,   with Cap comentari
Portada Polybiblion

Gener de 1886. Crítica del llibre Dibuixos a la ploma a la publicació francesa Polybiblion escrita pel periodista Albert Savine.

Polybiblion Revue Bibliographique Universelle








Bibliographie.

M. Careta y Vidal a écrit d'excellentes nouvelles, et le premier grief que j'ai contre lui, c'est qu'ils ne les ait pas réunies aux trois petites histoires que contienet sa plaquette pour en faire un beau volume. J'ajoute ici qu'il appartient au félibrige par une superbe trauction des Carbounié.

L'Ambassada de la mort est le rècit d'una farce faite à un vieil avare: le sujet semble pris sur le vif. Il y manque seulement çà et là l'etincelle: peutètre est-ce le désir d'ètre moral, c'est-à-dire de moraliser, qui ètouffe cette petite flamme si peu à dédaigner. La nourrice à domicile conte agréablement les tribulations d'un mènage de petits employés torturés par les exigences d'una nourrice qui abuse de leur tendresse pour leur bébé pour se rendre insupportable. J'aime infiniment Cupidet. Nous attendons maintenant de M. Careta le livre que nous lui demandions plus haut..

Albert Savine

Critica a Dibuixos a la ploma de Albert Savine a Polybiblion - Antoni Careta Vidal

El senyor Careta y Vidal ha escrit excel·lents novel·les curtes, i la primera queixa que tinc contra ell és que no les ha combinat amb les tres petites històries que conté el seu fullet per fer un volum preciós. Afegir aquí que pertany al Félibrige per una magnífica traducció del Carbounié.

La embaixada de la mort és la història d'una farsa feta a un vell avar: el tema sembla atrapat al moment. Només li falta l'espurna aquí i allà: potser és el desig de ser moral, és a dir de moralitzar, el que sufoca aquesta flama tan poc menyspreable. La dida a casa explica agradablement les tribulacions d'una casa de petits empleats torturats per les demandes d'una mainadera que abusa de la seva tendresa pel seu nadó per fer-se insuportable. M'estimo molt Cupidet. Ara esperem del senyor Careta el llibre que li vam demanar més amunt..

Albert Savine
Share: