Crítica La filla del marxant

on   in , , ,   with Cap comentari
Portada La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal


6 de febrer de 1875 Crítica d'Antoni Careta al drama La filla del marxant

Crítica La filla del marxant - La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal
LA FILLA DEL MARXANT,
DRAMA EN TRES ACTES Y EN VERS PER D. JOSEPH FELIU Y CODINA Y D. FREDERICH SOLER.

 Ab est títol va estrenarse en lo TEATRE CATALÁ un' obra basada en l'assumpto de la bella cansò popular que aquí tots coneixem; sols qu' en lo drama ja no es per la malhaurada jove del faldelli vermell enribetat de negre, sino per la nina que salvaren los pescadors del rey pescant a la ribera, per qui'ns interessem. La pobra de sa mare ja fa mols anys qu' eixí de la presó vestideta de blanch ab lo butxial darrera, víctima d' un fals testimoni, y la filla, que ja s'es feta casadora, se troba ignorant de son origen vivint ab un avi rancuniòs á qui té per pare. No'ns detindrem á contar l'argument qu' es molt complicat, pero bastant ben urdit; sols nos proposem dir ab quatre paraulas l'efecte que 'ns ha fet l'obra.

Escenas en que sobreix la vida, moltas d'ellas dramáticas, alguna de primer ordre; quadros animats de sabor catalá, malmesos certas vegadas per falta de sobrietat y massa exageració; carácters tant sostinguts com los d'Andreu y Ventura, tant cómichs com los de Quirse, Madrona y mestre Jordi; l'un hora arrencan llágrimas, l'altr' hora rialladas, excitant tot plegat un interés sempre creixent per los obstácles ab que pugna lo desenllás. Com á cosa superba entre lo millor, citarém las escenas XIV y final del segon acte; mes devem fer esment, en quant á esta darrera, que tè gran semblansa ab la mateixa d'Honra patria y amor.

Crítica La filla del marxant - La Bandera Catalana - Antoni Careta y Vidal

No es aço de cap manera suposar mala fé literaria en los senyors Feliu y Soler, y tant no'n es, que'l senyor Ubach y Vinyeta, havent concebut avans la mateixa situació, sapiguè traureun un carácter notable y vigoròs, cosa que no han fet los autors de La filla marxant ab la Layeta. Hem vist ab pena qu' esta vegada s'ha abusat del mal costum de fer personatges semblants á cansons ab tornada, pus hi ha una Madrona que diu «los de casa ray!» un Quim que sols procura que no li espatllen la flor, un Joan que tot ho sap y un don Dalmau que no pot dormir. Sentim haver de dirho, però aixó'ns fa l'efecte d'un bon quadro embrutat á grat scient de coloraynas per' agradar als ignorants. Ab tot, esta obra es un pas mes cap al bon gust, ja que s'evitan en ella, qüasi sempre, lo lirisme embafador y las tiradas de versos inútils, campejanthi, en general, un llenguatje propi en cada interluctor y trobantse á cada pas detalls que caracterisan l'época.

Ab tots los seus defectes, La filla del marxant es una joya que rumbejará ab ergull lo teatre català.

A. C. V.

Enllaç de la publicació a Arca

Share:

Bausía - La Crónica de Cataluña

on   in ,   with Cap comentari

Portada La Bandera Catalana - Antoni Careta i Vidal


29 de gener de 1875 La Crónica de Cataluña.

 Publicació, en La Crónica de Cataluña, de la poesia Bausia. La poesía, crítica amb els plurals acabats en "es", va precedida d'una denuncia contra Francesc Matheu per intentar que n'Antoni Careta enviés el seu treball seguint aquestes normes.  

Remitidos

 Senyó directó de La Crónica de Catalunya. Molt Sr. meu: Li agrahiré molt que fassa posar les següents ratllas en lo periodich de sa digna drecció.

 Invitat per D. Francesch Matheu á escriure en lo Anuari que ha publicat fa algunas setmanas, ab la condició de posar mon travall ab la desinencia en e pera'ls plurals femenins, como no perteneixo a esta escola que tant mal fa á la llenga catalana, pensí de prompte no poder complaure á dit Sr.; pero després m'ocorregué l'idea de ferho ridicolisant eixa tendencia, y aixís vaig manifestarho al Sr. Matheu, preguntatnli si admetria una sátira contra les es, á lo que'm respongué que sí y donantme las gracias (ab a) per endavant.

 Ara be; jo vaig complir ma paraula enviant la composició que poso mes avall; pero'l tal senyó se negá á insertarla, perque, segons ell diu, no es lo que jo li vaig prometre. Jutgen los catalanistas.
Share:

Bons Recorts - Calendari Català 1875

on   in , , ,   with Cap comentari
Portada Calendari Catalá del 1875
I . 
Ja fa onze anys que surt lo Calendari, y, com sempre, grat sia á Dèu podem dir que'l catalanisme fa sa via, puig cada jorn y en manifestacions ben diferentas se veu renaixe ab mes força, lo esperit de nostra aymada terra. Ara hi ha pintors, escultors, musichs y homes de ciencia que ho sòn en catalá, y, en quant á lletras, clar diu si hi ha sahó la següent llista de publicacions:

Un Viatje á Orient y altres qüentos, d'En F. Soler; Los comediants del segon pis, En J. Riera; la biografía del citat Senyor Soler (anónima): lo quart volum de las Cansons de la terra, per En F. P. Briz: Cansons del temps, d' En J. Riera; Jochs de l'infancia, per En F. Maspons; Salabrugas, de Na Maria de Bell·lloch; lo Certámen de la Misteriosa, aquest sens carácter públich; y una segona edició del volum segont de Las cansons de la terra.

També segueix La Renaxensa, donant á coneixe en sas planas gran número d'articles interessants y bellas poesías; F. P. Briz, Lo Llibre del cor meu, poesías novas. A estas horas, potser, ja haurá eixit á Valencia Lo Ratpenat, calendari que col·lecciona En Constantí Llombart.

Cal dir que'l bon sentit en ortografía está en creixent, puig de tots los llibres publicats enguany que nosaltres sapiguém, ni un sol usa la é pera'ls plurals femenins.

Y, ara que parlem d'ortografía, caldrá mes que sia breument, parlar de llenguatje. Lo motiu es perque la Revue des langues romanes, després d'elogiar nostra publicació, citant, entre altras composicions las de las Sras. Herreros y Penya v dels Srs. Amer, Ubach y Matheu; parlant de las qüestions ortográficas, aferma que som partidaris del català que ara's parla. A n'açó contestarem que no se'ns ha comprès, pus, si be no anem á la una ab los arcaistas, tampoch podem anar ab l'escola oposada: rebujem l'arcaisme perque volém que'ns entengan, y estém contra'l vulgarisme, perque es enemich del art y del ben dir. Quin poble hi ha hont s'escriga tal, ni mes ni menys, com se parla? Per altra part som amichs de la puresa de l'idioma, y aixís procurem evitar tot lo que sian barbarismes; y, encara qu' estigam lliures de la mania d'empedrar ab paraulas vellas nostres escrits no rebujem cap dicciò catalana per antiga que sia: lo catalá es rich, y no ha de semblar pobre, ab lo que tè d' armoniós no ha d'apareixe aspre. Sapia, donchs, la Revue que'1 Calendari, lo mateix que tota la prempsa catalana y tota la gent de bon sentit literari, combat, no la purificació de la llenga, sino las extravagancias de certa escola nova germana de las qu' en lo segle XVII satirisaren Moliere á França y Quevedo a Castella.

La Revista de archivos, bibliotecas y museos, que's publica á Madrit, al ocuparse de la  Biblioteca catalana, sembla que haja tingut l'empenyo qu' hem notat en alguns escriptors castellans al tractar de cosas de Catalunya, ço es, rebaixar sa importancia. Cotejant lo facsímil del manuscrit del Génesi ab la
plana impresa corresponenta, fa notar algunas variacions, que nosaltres fiant en la regoneguda competencia de la persona que dirigeix la publicació, creyém que per un motiu ó altre s'haurán fetas.

Mes al revès del citat periódich, En Carles M. Perier, en la Defensa de la sociedad, ha fet grans elogis de nostra literatura, seguits d'una traducciò castellana de la poesia Caliu d' En A. Pagés.

Lo teatre tambè fa son fet: entre las obras que han sigut ben rebudas, figura Lo ferrer de tall, d'En F. Soler. D'altras sabem que se'n preparan: sembla que no serán pocas. Bon any sia de be!
I.
Passem ara á ressenyar las composicions premiadas en los Jochs Florals.
Flor natural: «Lo combat de Cadaquès», d' En F. Ubach. —Primer accéssit: «A una morta», d'En F. Matheu. —Segon accéssit: «La mala muller», d'En F. Pirozzini. —Englantina d'or: «Visca Aragó!», d'En R. Picò. —Primer accéssit: «Partida», de C. de M.—Segon accéssit: «Cansò de gesta», d'En M. Obrador. —Viola d'or y argent: «S. Francesch s'hi moria», d'En J. Verdaguer. —Primer accéssit: «La primera llágrima», d'En M. Costa. —Segon accéssit: «Esglay», d'En A. Pagés. —Premi de la Deputaciò de Girona: «Independencia», En d'I. Reventós. —Premi ofert pel Consistori: «Lo Segle», del mateix. —Premi ofert per la Jove Catalunya: «Quadros d'historia catalana», d'En A. Aulestia.

Los poetas de Provença han celebrat á Avinyò lo cinqué aniversari secular de Petrarca. Entre las festas dedicadas á la memoria del gran cantor de Laura, figurá un certámen poétich, pera '1 quin s'invitá á tots los poetas de la nissaga llatina. Donchs be: d'est certámen se'n duguè lo premi En P. Matheu ab un sonet en catalá, Felicitém de cor al poeta per tan senyalat triomf.

A propósit d'estas festas y d'est certámen, un Sr. Miranda corresponsal de La Ilustracion Española y Americana, envía á dit periódich un article notabilíssim per sos disbarats, hont posa de manifest que no va veure res del que conta, al pas que mostra sa petitesa d'ánima dient, no que'1 Sr. Matheu fos premiat, sino qu' ell era 1'únich catalá qu' hi assistí, y havia fet constar son orígen. Després acompanya est fet imaginari d'unas consideracions insolentas contra'ls catalans.

Ara be: ¿qué hi hauria que dir, si'l Sr. Matheu haguès fet constar sa pàtria? Tant ell com tots los altres catalans, estem orgullosos de serho, perque tenim motius. Si'l Sr. Miranda esta queixòs de que un catalá, escribint en sa llenga pàtria, guanyès á tots los poetas de totas las nissagas que concorregueren al certamen, lo Sr. Matheu no hi te cap culpa. Valia mes que'1 corresponsal hagués consignat que 1'únich catalá que's trobava en la festa, almenys ab carácter oficial, (En A. de Quintana) feu son discurs en catalá; á diferencia d'un catalanista, que dins de sa pàtria, en lo salò dels Jochs Florals conversava en castellá ab sos compatricis.

Tenen anunciats sos certámens l'Academia bibliográfich mariana de Lleyda, l'Associaciò literaria de Girona y l'Ateneo de Valencia.

Na pensavem ocuparnos dels Jochs Florals, perque al véurels tant malmenats casi 'ns feyan llástima; pero, ja que'l Sr. Nanot-Renart en son parlament de gracias sembla que volgué contradir lo que naltres haviam sentat fa dos anys en nostres Bons recorts sobre la decadencia d'aquells, li direm en respecte á sa afermaciò, que, quan en los darrers volums publicats, trove composicions de la talla de Lo castell de armonía d'En G. Rossellò; Los tres sospirs del arpa, d'En A. Camps: Sox ells, d'En D. Calvet, Lo Castell feudal, d'En A. Blanch; Visticinch anys, d'En T. Llorente; La llar, de Pons y Gallarza; Amor es vida, d'En S. Thos; Lo darrer Pallars d'En F. Ubach; Esperansa d'En M. Aguilò; Redempciò d'En M. V. Amer (1) y algunes altras, qu' en abundansa en l'infantesa de l'actual restauraciò dels Jochs se troben; quan lo Sr. Nanot nos ne cita alguna treta dels darrers volums que valga lo que valen las citadas, llavors creurém que'ns hem errat; mentres tant, anirem dient que'ls Jochs florals estan en visible, palpable y trista decadencia.

 (1) Es de notar qu'en aquestes composicions cap de sos autors adoptá la terminació es pera'ls plurals femenins, en lo temps en que foren publicadas, exceptuant los Srs. Amer y Aguilò.


La majoría del cos d'Adjunts ha cregut lo mateix que fa temps creyem nosaltres, ço es, que'ls Jochs florals se'n van á sa posta cuyta corrent, cosa que tambè pregona la prempsa barcelonina, inclosa l'única revista catalana que publica aquí; y á fi d'evitar lo mal convocaren en lo mes de maig junta general, cosa que dolguè als set mantenedors d'enguany, y que un d'ells reprobá negant lo dret de convocar juntas al dit cos. Sobre los set mantenedors hi ha'ls Adjunts, als qui aquells dònan compte, segons costum, de sa gestiò y administraciò y d'ells poden rebre un vot de censura sempre que se'l hajan merescut. Donchs que, ¿se comprén que, no's poguèssen reunir los Srs. Adjunts sens convocatoria dels set mantenedors, los convoquessen aquests sempre y quan, d'eixa convocatoria n'haguès d'eixir sa condempna? Negar aquest dret al cos d'Adjunts fora obrir lo camí del capritxo als mantenedors. Los mentenedors sòn exclusivament jutges y observadors del reglament: los Srs. Adjunts mantenedors del esperit de la institució y de la observança d'aquell. Y si's nega aquest dret als Adjunts, perque no'l consigna lo reglament, nosaltres tambè demanarém als Srs. mantenedors que'ns mostren l'article hont se'ls faculta á n'ells pera la convocatoria. Lo reglament diu: 

 «La obligaciò dels Mantenedors será examinar y jutjar las composicions presentadas, nomenar d'entre ells los que hajan de fer los discursos, disposar los preparatius de la festa, assistirhi personalment (cosa que alguns no fan) y enténdrerse ab lo Exm. Ajuntament pera tot lo referent á ella.»

 ¿Ahont es lo dret de convocatoria? Com mantenedors no'l tenen; si per cas lo tindran com adjunts.
MORTS.
Quan encara donava fruyts saborosos, la mort nos ha arrabassat en Joseph Anselm Clavè. La pérdua es gran, y perçó l'hem sentida en lo fons de nostra ánima; mes nos aconsola en part la consideració de que'l jorn de mort fora lo primer en que l'enveja, esta miserable passiò, callaria davant de sa gloria. Son enterro fou una cosa may vista ni en los de grans dignataris; en termes, que molta gent hi assistí sens coneixe al defunt sino per ses obres.
Gent ignorant, artistas sens ánima res: la gloria d'En Clave no morirá perque l'home que com ell sap fer batre lo cor de tot un poble, es un geni.


Enllaç a la publicació a Arca.

Share:

Crítica Les runas del Mas

on   in , , ,   with Cap comentari
28 de Febrer de 1874 La Renaxensa, crítica de Gayetà Vidal a Les runas del Mas.


crítica de Gayetà Vidal a Les runas del Mas.


Y pera que puga convencers de que no es filla semblant impresió de tan pur sentiment, crech que'n tindrá prou dientli que no conech á N'Antoni Careta y sas Runas del Mas m'han fet extremeixer, tan sentidas son, tan propias, tan naturals! Allí no hi sobra una paraula, allí no hi ha un pensament rebuscat: lo lector sens haberlas vist, acompanya al poeta en los planys que á son cor arrenca l'espectacle tristíssim de la llar abandonada, lo celler arrunat, l'era un temps testimoni dels cants dels batadors y de las ballas del jovent, convertida en herbetjar, del teulat ahont lo pardal cantaba y de las vigas que, sostenintlo, servían pera que en ellas pogues la adalerada aureneta, construir son niu artificiós.
Share:

Bons Recorts - Calendari Català 1874

on   in , , ,   with Cap comentari
Portada Calendari Catalá del 1874
I . 
Nostra literatura dona encar senyals de vida, y no vida raquítica y miserable, sino plena de forsa y ufana; pus, a mes dé la Biblioteca catalana, que segueix eixint, de La Renaixensa, que ara surt tres vegadas al mes, y cada dia ab mes aceptaciò, y de la Revista Balear de Mallorca, s'han publicat los llibres següents:

Las venjansas del rey Pere, y La Panolla d' En F. P. Briz; lo volum del certámen de l'Associaciò literaria de Girona, la Memòria sobre'l monastir de Ripoll, escrita en castellá per en J. H. Pellicer y Pagès, premiada en dit certámen; Estudi histórich y crítich sobre'ls poetas valencians dels seyles XIII , XIV y XV (també en castellá), d'En R. Ferrer y Bignè, que va obtenir premi de la Societat Econòmica de Valencià , obra recomanable per lo bon acert ab que es feta y per l'estudi que s'hi veu especialment en las novas que dona de certs poetas; Invenció del cors de Sent Antoni abat é Istoria de la fiyla del rey Dungria, publicadas per En B. Muntaner; Primerencas, poesias d' En F. Ubach; un Cançoner de las obretsa mes divulgadas en nostra llenga materna durant los segles XIV, XV y XVI y un llibre de Poetas Balears que ha coleccionat En G. Rossellò.

Han eixit tambè alguns llibres tractant d'ortografia; mes , á nostre curt entendre, cap be han fet, pus sembla que sos autors se proposen desfigurar la nostra llenga fins al punt de que ni la entengan los catalans. Que 'ns perdonen ells; mes no podem menys de dir que'ls tals llibres són la demagogía ortográfica. Devem fer excepció d'uns articles publicats en La Renaixensa y en la Revista Balear, per En Pio Pi, al qui donem l'enhorabona per l'acert ab que ha tractat algunas d'estas qüestions; y 'ns permetrem copiar una cita qu' ell fa d'un text de l'Academia Espanyola, cita que recomanem als descomponedors de la nostra x. Diu aixís : «En el uso de la x , tratándose de voces en que esta consonante precede á una vocal, como axioma, exámen, se ha introducido por algunos impresores (en la nostra terra no han sigut impresors los que 'u han introduhit) otra innovacion no menos vituperable, escribiendo acsioma, ecsámen, pues no solo desfiguran las voces (1), ofendiendo la vista como si fuesen de una lengua desconocida, sino que contraviene á uno de los principios de toda buena escritura, cual es el excusar, en cuanto sea posible, el empleo de signos inútiles. De tal innovacion resulta lo contrario, pues son menester dos letras para representar el sonido de  una sola.»

Y ara que parlem d'ortografia devem aqui planyens del jayent visiat i ridicol que pren la nostra llengua en los escrits mes darrerament publicats. A n'aquest fi y perque sempre es un consol veure que no som sols en adornarnosen y plányensen, reproduïm un boçi del article que un dels Diaris barcelonins dedica á las Primerencas del Sr. Ubach; estant del tot en lo mateix sentit y fent nostras tambè las ideas qu' ell inclóu.

«Nosotros deseariamos que el autor de las Primerenques, para el mejor éxito de sus composiciones, desterrara ciertos arcaismos gramaticales, inaccesibles generalmente á la inteligencia del público. No somos nosotros partidarios del catalá que are's parla: la poesia tiene su lenguaje en todos los idiomas, lenguaje muy distinto del usual; pero tampoco aconsejaremos que nunca se peque por el opuesto estremo. Admitanse enhorábuena del antiguo lenguaje catalan las voces y locuciones que al moderno le faltan, antes que rendir homenaje á un idioma estraño: mas no se haga un mérito del abuso de semejante sistema, y no se dé por mejor y mas catalan lo mas enrevesado, sino lo que, sin inclinarse al barbarismo, sea mas fácil é inteligible. Los mejores trabajos del ingenio pueden deslustrarse, si el lector ha de traducir las impresiones de un lenguaje en el suyo propio y pierden tanto mas en su concepto,si á esta dificultad ha de añadir la de leer en una ortografia arcáica, irracional é ilógica. El señor Ubach rinde tal vez en esto sobrado trubuto á las preocupaciones de determinada escuela literaria, qe será, si sigue pujante como en la atualidad, la muerte del renacimiento catalanista, y la peor de las muertes, sin duda, la muerte en la indiferencia del ismo público catalan.»

Però deixant aixó y tornant a las publicacions devem dir que En Constantí Llombart, de Valencia está en vias de publicar un calendari ab lo titol de Lo Ratpenat;  En F. P. Briz, lo IV volum de las Cansons de la terra y un llibre de poesias anomenat Primaveras; y En F. Ubach ameneíx un Romancer catalá.

Lo volum dels Jochs Florals d'enguany , no s'ha publicat encara. Es molt de planye tanta catxassa: ara mateix tornarem á ser al dia de la festa.

En la Revue d'histoire et de litterature, s'han ocupat de las Cansons de la terra, M. Michel y de Lo Rondellayre, M. Pigmaigre. D' aquesta darrera n'ha parlat tambè la Revista de España. La Revue des langues romanes ha tractat de la Cançò del pros Bernat; y la Biblioleca catalana ha merescut lloansas d'algunas revistas estrangeras.

En los teatres s'han aplaudit moltas obras; en especial  L'Angel de la guarda y La Dida d' En F. Soler, La Clau de casa y La Verge de la Roca d'En P. A. de Torres; Riallas y Plorallas, d' En F. Ubach; y Lo secret del nunci, d' En T. Baró.

II.
En los Jochs florals d'enguany, desprès d' un bonich discurs del Sr. secretari, En Lluis Roca, resultaren premiadas las següents obras:

Flor natural: Les noces del infant, d' En T. Forteza. Primer accéssit: Una visita a ma pàtria, de Na Victoria Penya, —Segon accéssit: Ma vila, d' En F. Ubach. —Englantina d'or: Lo rey y l'arquebisbe, d'En T. Forteza.—Primer accéssit: Lluyta de reys, d' En F. Ubach.—Segon accéssit: Los tres romansets de la presa de Roma, d' En J. Nabot y Casas. —Viola d'or y argent: Plor de la tórtora, d'En J. Verdaguer. —Primer accéssit: La creu, d'En A. Pagés, —Segon accéssit: Jesus perdut d'En F. Ubach. —Premi ofert per las Associacions Católicas: A la batalla de Lepant, d'En J. Verdaguer. —Accéssit: Lluís de Requesens, d'En F. Matheu. —Premi ofert per la Jove Catalunya: á En I. Reventòs. Primer accéssit: á En A. Pagés. —Segon accéssit: lo mateix á En I. Raventòs. —Premi de Mallorca: Lo salt de la bella dona. d'En R. Picó. —Primer accéssit: La cansò de dissort d'En B. Ferrá, —Segon accéssit: Dissort, d'En T. Forteza, qui, per haver guanyal los tres premis ordinaris, fon nomenat mestre en Gay saber.

Ab un discurs de comiat que llegí N'Albert de Quintana s'acabá la festa, de la que meresquè ser regina Na Oriola Serra, esposa del dit Sr. mantenedor.

Enguany s'ha inaugurat una festa poética en St. Gervasi de Cassolas, en la quina han guanyat los premis los Srs. En J. B. Sales, En C. Pirozzini, En F. Comerma y En F. Urgell.

En lo Certamen de la Societat Económica d'amichs del País de Valencia, ha eixit premiat en Roman Casanova y Alegre per sa poesia: Tirant á accéssit.

L'Associació artística y literaria de Girona celebrá lo segon de sos certámens, essent guanyadors de premis j accèssits en catalá los Srs. Guimerá, Ubach, Reventòs, Nabot y Casas,  Ferrer (J. B.), Vila y Guitò, Molins, Matheu, Pirozzini, Riera y lo trobador d' Aro.

També 1'Acadèmia bibliográfica mariana de Lleyda ha fet lo seu. Hi han guanyat premis y accésits ab obras catalanas los Srs. Ribas y Servet, Pastor Aicart, Palau Flaquer (En Pere y Na Emilia) y Na Victoria Penya.

D'aquests dos certámens darrers una cosa'ns n'estranya, y es que, apesar de ser fets á Catalunya y per calalans, la major part d'ells Catalanistas no'n tenen prou ab admetre composicions castellanas, com si la llenga de Castella no's conreás ahont pot y déu ferse, sino que 1'adoptan com á general de la festa. Axò , á nostre entendre, no es lógich ni patriótich, mes, ab tot, ja que no manca qui pensa al revès, ja
que s'admet tambè lo castellá, no's rebaixe nostre idioma, tingan los jutges la caritat de ferli ocupar lo lloch oficial que de dret li pertoca.

La nit del 22 de Desembre foren congregats los adjunts dels Jochs florals pera fer encara mes reformas y restablirne alguna de desaprobada l'any 68 (si no'ns enganyem ) quan se votaren las que fa 5 anys deurian esser estampadas. Ara sique creyem que s'estamparàn; mes tambè creyem que la
Instituiò ne patirá mal de mort. Llàstima que'l cambi de local per la dita reuniò, y la poca capacitat del mateix y'l dia que s'esculli per aquella, privessen d'anarhi á molts que haurian deturat, de segur, lo camí que han emprés los Jochs. En fi ja está fet: Deu hi fassa mes que nosaltres.

En la mateixa reunió se va acordar cambiar lo titol dels Jochs florals de Barcelona ab lo de ¡¡Jochs florals de la llengua catalana!!

III.
Ja es hora de que fem esment en nostras páginas de que, si á Catalunya hi ha sahó literaria, no'n manca d'artística. Ja al any 1871 l'escultor N'Antoni Aleu s'enduguè medalla primera per sa estátua de St Jordi en l'exposició de Madrit y segona lo nostre amich En Rossendo Nobas per aquella estátua del lluytador de taurs agonetjant, ab las significativas paraulas segle XIX. Igual recompensa meresqué lo
Sr. Codina y Langlin per una obra representant á Isaach é Ismael. En pintura tambè's premiaren en lo mateix concurs La ronda, del Sr. Pellicer y una Sta. Clara, del valenciá En Domingo Marqués.

Mes lo giny de nostres artistas que havian prou fel coneixe talents de reputació universal con lo pintor Fortuny, havia d'eixir triomfant fora dels límits de la peninsula; y en un concurs obert per l'empresa del Figaro de Paris, al objecte de premiar una estátua que representás lo personatge que dóna nom al periodich, En Venanci Vallmitjana meresqué que la seva fos calificada com la millor: si bé no fou admesa per 1'objecte á que's destinava, perque l'artista ab tota propietat y no om están fets á véurel los francesos. En Agapito Vallmitjana , germà del dit as per aquella estàtua

En Venanci, guanyá la medalla del art en l'exposiciò universal de Viena per l'estátua de Crist en lo sepulcre, y 1 mateix premi va dúrsen lo citat Sr. Nobas per son Cervantes.

Y no sòn aquests sols los arlistas que fan honor á la terra; n'hi han com los Srs, Parcerisa, Ferran, Vayreda, Caba y altres que ben be diuhen ab sas obras si l' art es viu á Catalunya.

Tambe en la Exposició de Viena han merescut lo premi de Diploma de mérit las Cançons de la terra que fa anys te en via de publicació en F, Pelay Briz. Serà'l primer llibre qu' haurá merescut tan senyalada honra, usant la llenga dels Marchs y dels Corellas.

MORTS
Las lletres catalanas han perdut enguany quatre de sos aymadors. En Vicens Joaquim Bastús, En Robert Robert, En Lluis de Pons y Fuster y En Joaquim Roca y Cornet han passat á millor vida. Tots ells havian sigut mantenedors dels Jochs florals, y conrearen las lletras catalanas.
Sials la terra lleu!

A. CARETA.

(1) Que diria l'Academia si veyès hermosa escrit hermoza?


NOTA: En la mateixa publicació també hi ha la poesía de Francesc Pelay Briz titulada Lo Nostramo dedicada a Frederich Careta, lo nostramo de la fragata Victoria.


Enllaç a la publicació a Arca.

Share: