Crítica del Diccionari de barbrismes

Capçalera de Lo pensament catalá

28 de juliol de 1901 Lo pensament catalá.

Crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana firmat per Sebastià Farnés a Lo pensament catalá.

Crítica del Diccionari de Barbrismes
Un llibre útil
L' entusiasta conreador de les lletres catalanes N' Antoni Careta y Vidal, ha publicat un llibre que no pot ésser de més oportunitat. Lo titula «Diccionari de Barbrismes» y es una colecció per a b c de disbarats que se escapan en la conversa popular—alguns fins en los escrits posant al costat de cada un la traducció més fidel y pura del concepte que vol expressarse ab la dita mal enmanllevada altres llengues. Dihem que'l llibre ve ab oportunitat, no per que no estiguém convençuts de que aquests tra valls de depuració del idioma no sían utils y recomanables en tots temps, sino perque, ab la eacció franca y enérgica que 's nota en lo nos tre poble, y especialment en la menestralía, á favor de la llengua patria, de la llengua de nos tres pares, naturalment que ve com lo anell al dit un guía que servesca per advertirnos que podém faciltnent rectificar moltes corrupteles que tiraníes y abandonament á l' hora han produhit dintre de nostra terra en punt al llenguatge.

Crítica del Diccionari de Barbrismes
A tothom es útil, donchs, aquest llibre: al sen zill travallador que no compta ab més instrucció que la migrada y xorca de les escotes oficials, perque ti facilita 'I medi de ferse ab una enci clopedia, anch que petita de molta valua, per á ensajarse en lo ben parlar y ben escriure la 'lengua que l' Estat espanyol ha desterrat de la escola, impotent per á desterrarla de nostres llabis; als més ilustrats perque pugan evitar fa cilment lo ridícol de parlar una llengua d' arle quí, ó millor, aqueix garbuix mal girbat de paraules tretes á la bona de Deu—ó á la dolenta del diable—dels estractes de dircursos polítichs llegits en los diaris castellans, ó en les gazetilles confeccionades sovint per qui necessitaría uns quants repassos de gramática castellana, perque ja no recorda sino lo que li va ensenyar la dida.
A nostre entendre tant de planyer es qui parla per tot día una llengua que no es la seva, pel desig de ferse'l distingit, com lo qui no pot sos tenir una conversa de cinch minuts sense ense nyar la orella de la seva ignorancia, usant paraules d' altra llengua que no es la que parla: aquest se declara ignorant per falta de cuydado en l'enrahonar; aquell no enrahona que no's declari tonto per falta de verdadera cultura.
Afortunadament, los catalans que parlan en castellá en familia son ja contadíssims, y en general, davant de la corrent polltich social de avuy día, se donan vergonya de dirho.
Cada día's fa més general lo desig de parlar lo catalá ab tota propietat: heus aquí perque'l llibre del Sr. Careta ha vingut com pluja en camp assedegat.
Sobre tot, la forma en que ha presentat la obra es ben digna d'aplaudiment.
Lo posar la dicció pura al costat de les impureses de llenguatge ja es molt meritori; pero'l de mostrar aquexa puresa mitjansant un text, un document auténtich de nostra época clássica, del bon temps del catalá, mereix la mes coral enhorabona per part de tots los aymadors de les patries lletres.
Per la bona intenció de la obra, donchs, per sa presentació á punt y per sa forma, mereix esser recomanada á tots los catalans, y tan de bó sia consultada. Alguna objecció podria ferse al senyor Careta, no sobre les corrupteles incloses en son llibre, sino sobre'l llenguatge que ell mateix usa; pero cal perdonarli, y li perdoném de bon cor, perque aquest llenguatge es fill del seu amor á la llengua catalana, pero á la llengua d'origen purament popular.
Axó no vol dir que creguém que se li haja de donar la rahó en aquest punt. Nosaltres preferim —y'l poble també, senyor Careta,—usar les paraules barbarisme, petrificat, llingüistich, etc, perque l'amor á la fila no 'ns fa tenir cap rencor á la mare, ben al contrari: la mare de la llengua catalana es la llatina, y d'aquesta s'han format aquets mots, y no hi ha necessitat d' esrrienarlos. Encara que'l catalá diga pare, al fer lo compost diu paternitat: es que en realitat ja la llengua mare 'ns los ha donats aquests compostos. A Cas tellá... ó á Espanya (perque no 's crega algú que volem circunscriure massa l'idioma oficial del Estat espanyol) també s' ha tocat aquest punt, y encara'l discutexen, quan ja per tot arreu está resolt. !Com los hi passa en tantes altres coses!
Ab tot, felicitem de tot cor al senyor Careta pel seu díccionari, y al editor pel bon gust y fins luxo ab que l'ha presentat al públich, desitjantli éxit que's mereix la obra.
Sebastiá Farnés.

Enllaç de la publicació a Arca
Share:

Crítica del Diccionari de barbrismes

Capçalera del Diario de Barcelona
19 de juliol de 1901 Diario de Barcelona.

Crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana al Diario de Barcelona.

Diario de Barcelona - Diccionari de barbarismes
—Con el título de «Diccionari de barbarismes introduhits en la llengua catalana», D. Antonio Careta y Vidal ha publicado un útil é importante libro de cerca de quinientas páginas en 8.°, que contiene mas de tres mil artículos, en los cuales se corrigen espresiones del lenguaje hablado y escrito, así en el de uso vulgar, como en el referente á artes, oficios, ciencias, historia, geografía, mitología, etc., ilustrados con gran copia de ejemplos sacados de documentos oficiales y particulares, de prosistas y poetas de diversos siglos, de colecciones de literatura popular ó recogidos de boca del mismo pueblo.
No hay que decir cuán señalado servicio presta al idioma materno con la publicacion de este libro D. Antonio Careta y Vidal. Recientemente, en el Ateneo Barcelonés, uno de los mas ilustrados filólogos de Cataluña demostró que la lengua catalana se halla de tal manera sujeta á la influencia del castellano, que de dia en dia se desnaturaliza hasta el punto de haber llegado el momento en que casi puede decirse que es un dialecto de la lengua de Cervantes. Se habla ya entre los amantes del idioma catalan de la necesidad de una Academia que fije y precise el significado de los vocablos, y, por medio de una sabia seleccion, determine cuáles son puros, cuáles anticuados, cuáles están en uso, y son ya varias las tentativas para emprender la formacion de un gran diccionario que contenga el idioma catalan, pero no el averiado que se habla en Barcelona y otras poblaciones en continuo contacto con Castilla, sino el verdadero y genuino.
Para esta obra, realmente magna, deben hacerse dos operaciones, una de inclusion, otra de exclusion: han de buscarse en los libros y documentos antiguos, en la boca del pueblo, pero no solo del pueblo que constituye la actual Cataluña, sino de todos los territorios que fueron catalanes, la voz propia, pura, castiza, no estraña, ni amalgamada con elementos estraños, y, por otro lado, han de excluirse del idioma todos los vocablos no genuinamente catalanes ó adulterados por el uso.
Y el señor Careta y Vidal ha realizado, aunque parcialmente, esta doble operacion; pero de una manera práctica y concreta, buscando los vicios del idioma, las voces corrompidas y determinando con cuáles deben sustituirse. Hay que convenir, pues, en que este trabajo es de verdadera actualidad y de mucha importancia para la necesaria rectificacion y depuracion del idioma materno y que, por consiguiente, su autor ha prestado á éste un valioso servicio. El señor Careta, con el mismo título, que en nuestro concepto no se acomoda á la desinencia correspondiente, habia publicado un librito, cuyo éxito y evidentes ventajas le animó a emprender este trabajo mucho mas estenso, que abandonó accidentalmente por varias causas, pero que emprendió de nuevo despues con mayores brios, hasta darla cima, consultando numerosas obras que en el libro que nos ocupan se enumeran y no pocos de los documentos custodiados en el Archivo municipal de esta ciudad.
Consideramos de justicia hacer constar que el autor muestra su gratitud, por la ayuda que le han prestado en la elaboracion del libro, á los señores Damians, Bulbena y Canibell, el primero por haber alentado al autor á continuar la obra, el segundo por haberle resuelto algunas dificultades, el tercero por haber dibujado unas hermosas iniciales estrenadas en esta edicion, y que merece entusiastas aplausos D. Isidro Torres por haber editado el libro. —

Enllaç de la publicació a Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona
Share:

Crítica del Diccionari de barbrismes

Portada Revista de bibliografia catalana
Juliol 1901. Revista de bibliografia catalana.

Crítica del Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana 
a la Revista de bibliografia catalana.

Crítica Diccionari BarbrismesCrítica Diccionari Barbrismes



Molts barbarismes se troben indicats i esmenats en aquesta obra. No obstant, al costat de lo bo hi ha molt de defectuós. Tot el llibre s ressent de la poca preparació filològica de l'autor. Els exemples, generalment triats de bones fonts, se troben sovint mal aplicats. Notem una tendencia deplorable a rebutjar formes llatines generalment admeses en les altres llengües neo-llatines i a les quals té perfectament dret la catalana. Si predominés aquest criteri entre ls nostres escriptors, ne vindria fatalment un empobriment de la llengua que la faria inapta pera la cultura nacional. És curiós que un llibre dedicat a combatre barbarismes en contingui un en el seu titol: barbrisme. La paraula barbarisme no deriva del mot català barbre, sinó que és presa directament del mot llatí barbarismtis

Enllaç de la publicació a Archive.org

Share:

Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana

1901 Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana.

Conté, ab l'apèndix que hi ha al acabament, mes de tres mil articles, en los quals s'esmenan expressions del llenguatge parlat y escrit, tant en lo d'us vulgar com en lo referent a arts, oficis, ciencias, historia, geografia, mitologia, etc. Ilustrats ab gran copia d'exemples trets de documents oficials y particulars, de prosistas y poetas de diversas centúrias, d'aplechs de literatura popular recullits de boca del poble mateix.

Enllaç de la publicació a Archive.org


Crítiques:
Share: