Grat sia á Déu, la llengua catalana segueix encara lo camí de la glòria, y no cansada y agonejanta com la voldrian algunas ánimas petitas, sino lleugera y plena de vida, ab tal que los tirs de la enveja li serveixen d'esparons pera ferla corre mes y mes vers lo que ella desitja atenye. Es que Dèu ho vol, y contra Dèu ningú hi pot res. Lo esperit calalá es com los arbres, com mes los podan mes ufana prenen; es com los homes de grans virtuts, que si la enveja ó la malavolensa vol acabar ab algun d'ells llevantli la vida, tothom conta las prendas del finat y s'escampa com per art d'encantament la fama d'ellas. Ja diu bé lo Virgili de Mayana:
«Los pobles tenen ánima, y las ánimas sòn inmortals.»
Y no es açó vent de boca, no, es la pura veritat; ó sino parle per nosaltres, lo nombre d'obras qu' enguany s'han publicat.
Ab lo títol de
«A la vora del foch» ha donat à llum En Joaquim A. d'Alcántara una coleccioneta de cantars (corrandas) y armonías.
En Jascinto Labaila, de Valencia, en recordansa de sa estada en Barcelona, ab motiu d'esser elegit mantenedor dels Jochs florals, ha deixat un volum de rimar que's titola
«Flors del Turia.»
N' Enrich C. Girbal, de Girona, ha estampat un quadern et de
«Follías.»
En Lluis Cutxet ha donat á coneixe sa
«Historia del siti de Girona en 1809.»
En la Bisbal s'ha fet una edició de las obras del
Trobador de Montserrat.
Ab lo títol de
«Ramellets» s'han publicat deu quaderns de poesias de diferents autors.
En Francesch Pelay Briz ha fet sortir
«Lo llibre dels poetas, cansoner d'obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII.»
Ha eixit també lo volum dels
Jochs florals, ricament estampat per son editor en Alvar Verdaguer.
Un gran pas fou l'aparició del periodich quinzenal
«Lo Gay saber» que va sortir pel mars. No mancá qui digués que no viuria, ni qui li fes guerra, mes per ço encara sura, y en cada nombre ixen firmas novas conegudas y respeclables. Veus aquí las que fins ara s'hi han vist.
Victoria Penya, Maria Josepha Massanes, Margarida Caymari, Maria de Bell-lloch, Manela dels Herreros, Miquel V. Amer, Jaume Brossa, Anton Molins, Marian Franquesa, G. M., Adolph Blanch, Lo Trobador de Montserrat, Joseph Lluis Pons, Lluis Roca, Joseph Roca y Roca, J. de Palau y de Huguet, Ramon Picó, Jascinto Labaila, Pere d'A. Penya, Francisco Bartrina, Rafel Ferrer y Bigné, Francesch Ubach y Vinyeta, E. Vidal, Jaume Collell, Joan Tomás y Salvany, E. Claudi Girbal, Jascinto Verdaguer, Damás Calvet, Lo Trobador del Montseny, Joaquim Sitjar, Manel Marti y Hortal, Teodor Llorente, Felip Jascinto Sala, Enrich Garcia Bravo, Francisco Maspons, Celesti Barallat, Antoni de Bofarull, Joan B. Ferrer, Marian Aguiló, Pere Nanot-Renart, Joan Sitjar, Pio Pí, Domingo Guiteras y Joseph M. Pellicer.
II .
La festa dels Jochs florals enguany s'ha celebrat ab molt mes lluïment del que s'acostuma, pus la honraren nostres germans los
felibres de Provensa En Fraderich Mistral En Lluis Roamieux, En William Ch. Bonaparte Wisse junt ab lo erudit critich Pau Meyer. De nostra aymada Valencià vingueren En Llorente, En Querol, En Ferrer y Bigné; de Lleyda En Lluis Roca y molts d'altres de diferentas parts de nostre antich reyalme; de Castella també'n vingueren, un d' ells fou En Ventura
Ruiz Aguilera, autor de la preciosa
Balada de Catalunya.
Dels humils obsequis que á tan honorables hostes feren Barcelona y altras vilas y pobles per hont ells passaren y que sens duple convenceren als
felibres de lo molt que se 'ls estima, no'n parlaré, sols vull dirvos lo titol de las obras premiadas en la festa y lo nom de cada autor.
Premi de la flor natural: Lo castell feudal, d' En Adolph Blanch.—Primer accéssit: Ruinas, d' En Pere Ventalló. —Segon accéssit: L'espigolera, d'En Gabriel Maura. —Premi de la glantina d' or: Lo darrer Pallars, d'En Francesch Ubach y Vinyeta. —Primer accèssit: Lo rey de vent, d' En Joseph Roca y
Roca —Segon accéssit: Canamunts y Canavalls, d'En Ramon Picó. —Premi de la viola d'or y argent: No s' adjudicá. —Primer accéssit: Penediment, d'En Francesch Pelay Briz. —Segon accéssit: Afany, d' En Fèlix Pizcueta. —Premi d'un brot de taronger donat pèl consistori: Lo palau echantal, d'En Pere d' Alcàntara Penya. —Primer accéssit: Chants d'amor, d'En Ramon Picó. —Segon accéssit: A la inspiració, d'En Antoni Camps y Fabrés. —Premi de la medalla d'or ofert per lo Ateneo Catalá: Historia del siti de Girona en 1809, d'En Víctor Gebhard. —Accéssit d'una medalla d'argent: Historia del siti de Girona endressada á las clases populars, d'En Joaquim Riera y Bertran.
Y no han sigut los Jochs florals lo únich certámen d'enguany, pus també la vila de Reus ne feu un pera lloar á sa patrona la Verge de la Misericordia. Veus-aqui los noms dels que foren llorejats per poesias catalanas:
En Pere d'A. Penya, ab lo primer premi d'una rosa d' or. —En Francescb Pelay Briz , ab lo segon premi d'un pensament d'argent y or. —En Antoni Molins , ab lo accéssit de dit premi. —En Joseph Roca y Roca, ab lo ters premi d' una ploma d' argent. —Mossèn Francisco Ribas y Servet, prebere, ab lo accéssit del quart premi. —En Lluís Roca y Florejachs, ab lo premi cinquè d'una papallona d'or y argent.
Be's pot gaudir Cataluyna ab lo dit certámen, pus de cinch premis que hí havia, los quatre foren guanyats per composicions catalanas, 1'altre se'1 ne va dur també un català, N'Anton de Bofarull, si be escribint en llenga de Castella.
Tambè l'Acadèmia bibliográfica-mariana, de Llevda, que anyalment celebra una festa poética, aquest any ha ofert tres premis als que millor canten en catalá á la Verge dels Desamparats, de Valencia. Los quins los han guanyat son lo següents:
Premi de la rosa de plata, En Francesch Pelay Briz —Premi del Gessamí de plata, En Pere d'Alcántara Penya, de Mallorca. —Premi del brot de olivera, En Josep Pastor Aicart, de Alicant. A mes guanyaren los accessits los senyors Briz, Marti, Molins, Candela y Ribas.
III.
Lo teatre catalá va seguint; de las obras representadas enguany no'n parlaré pas, que seria un may acabar. De los molt que ha surtit hi ha quelcom de bo, y lo que surtirá encara!
MORTS.
¡Qu'es cert qu'en lo món no hi ha ditxa cumplerta! Una familia viu alegre, joyosa perque es felissa, y espera serho mes encara en lo esdevenidor; mes tot plegat la mort que no's descuyda descarrega sa terrible dalla sobre algun d'aquells sers, y l'alegria dels que restan se toma dol. Aixis nos succeheix enguany á naltres, pus havem de donar comte de la mort de tres conreadors de las lletras calalanas.
N ' Assumpta del Valles, que's doná á coneixe l'any passa en est Calendari, ha passat á millor vida en la etat del amor y de las il·lusions.
En Pasqual Perez y Rodriguez, que fou un dels primers qu'en Valencia arboraren lo penó de nostra renaixensa, finá quan pensava haver eixit d'una grossa malaltia. Valencia guardará per llarch temps la memoria del bon fill que, sens altras cosas, hi fundá periódichs é hi introduhi lo art de la fotografia.
En Joan Cortada y Sala, lo savi catedratich, lo historiayre entès, també es mort. Era un home d'aquells que per son tracte y honradesa se fan estimar de tothom. Fou gran aymador de tot lo de Catalunya, y en sas llissons d'historia nedoná provas sempre. Traduhi al calalá lo poemet de Tomás Grossi «La noia fugitiva», y ajudá á fer lo «Diccionari quintilingüe» En lo consistori dels Jochs florals fou mantendor una vegada y president un' altra; en esta ocasió feu un discurs en que pintà molt be los Jochs florals de la época primera, discurs que li valgué forts picaments de mans.
¡Déu haja premiat á tots tres son amor á la pátria!
Enllaç a la publicació a Arca.
