I .
Nostra literatura dona encar senyals de vida, y no vida raquítica y miserable, sino plena de forsa y ufana; pus, a mes dé la
Biblioteca catalana, que segueix eixint, de
La Renaixensa, que ara surt tres vegadas al mes, y cada dia ab mes aceptaciò, y de la
Revista Balear de Mallorca, s'han publicat los llibres següents:
Las venjansas del rey Pere, y
La Panolla d' En F. P. Briz; lo volum del certámen de l'
Associaciò literaria de Girona, la
Memòria sobre'l monastir de Ripoll, escrita en castellá per en J. H. Pellicer y Pagès, premiada en dit certámen;
Estudi histórich y crítich sobre'ls poetas valencians dels seyles XIII , XIV y XV (també en castellá), d'En R. Ferrer y Bignè, que va obtenir premi de la Societat Econòmica de Valencià , obra recomanable per lo bon acert ab que es feta y per l'estudi que s'hi veu especialment en las novas que dona de certs poetas;
Invenció del cors de Sent Antoni abat é Istoria de la fiyla del rey Dungria, publicadas per En B. Muntaner;
Primerencas, poesias d' En F. Ubach; un
Cançoner de las obretsa mes divulgadas en nostra llenga materna durant los segles XIV, XV y XVI y un llibre de Poetas Balears que ha coleccionat En G. Rossellò.
Han eixit tambè alguns llibres tractant d'ortografia; mes , á nostre curt entendre, cap be han fet, pus sembla que sos autors se proposen desfigurar la nostra llenga fins al punt de que ni la entengan los catalans. Que 'ns perdonen ells; mes no podem menys de dir que'ls tals llibres són la
demagogía ortográfica. Devem fer excepció d'uns articles publicats en
La Renaixensa y en la
Revista Balear, per En Pio Pi, al qui donem l'enhorabona per l'acert ab que ha tractat algunas d'estas qüestions; y 'ns permetrem copiar una cita qu' ell fa d'un text de l'
Academia Espanyola, cita que recomanem als descomponedors de la nostra x. Diu aixís : «En el uso de la x , tratándose de voces en que esta consonante precede á una vocal, como
axioma, exámen, se ha introducido por algunos impresores (en la nostra terra no han sigut impresors los que 'u han introduhit) otra innovacion no menos vituperable, escribiendo
acsioma, ecsámen, pues no solo desfiguran las voces (1), ofendiendo la vista como si fuesen de una lengua desconocida, sino que
contraviene á uno de los principios de toda buena escritura, cual es el excusar, en cuanto sea posible, el empleo de signos inútiles. De tal innovacion resulta lo contrario, pues son menester dos letras para representar el sonido de una sola.»
Y ara que parlem d'ortografia devem aqui planyens del jayent visiat i ridicol que pren la nostra llengua en los escrits mes darrerament publicats. A n'aquest fi y perque sempre es un consol veure que no som sols en adornarnosen y plányensen, reproduïm un boçi del article que un dels Diaris barcelonins dedica á las
Primerencas del Sr. Ubach; estant del tot en lo mateix sentit y fent nostras tambè las ideas qu' ell inclóu.
«Nosotros deseariamos que el autor de las
Primerenques, para el mejor éxito de sus composiciones, desterrara ciertos arcaismos gramaticales, inaccesibles generalmente á la inteligencia del público. No somos nosotros partidarios del
catalá que are's parla: la poesia tiene su lenguaje en todos los idiomas, lenguaje muy distinto del usual; pero tampoco aconsejaremos que nunca se peque por el opuesto estremo. Admitanse enhorábuena del antiguo lenguaje catalan las voces y locuciones que al moderno le faltan, antes que rendir homenaje á un idioma estraño: mas no se haga un mérito del abuso de semejante sistema, y no se dé por mejor y mas catalan lo mas enrevesado, sino lo que, sin inclinarse al barbarismo, sea mas fácil é inteligible. Los mejores trabajos del ingenio pueden deslustrarse, si el lector ha de traducir las impresiones de un lenguaje en el suyo propio y pierden tanto mas en su concepto,si á esta dificultad ha de añadir la de leer en una ortografia arcáica, irracional é ilógica. El señor Ubach rinde tal vez en esto sobrado trubuto á las preocupaciones de determinada escuela literaria, qe será, si sigue pujante como en la atualidad, la muerte del renacimiento catalanista, y la peor de las muertes, sin duda, la muerte en la indiferencia del ismo público catalan.»
Però deixant aixó y tornant a las publicacions devem dir que En Constantí Llombart, de Valencia está en vias de publicar un calendari ab lo titol de
Lo Ratpenat; En F. P. Briz, lo IV volum de las
Cansons de la terra y un llibre de poesias anomenat
Primaveras; y En F. Ubach ameneíx un
Romancer catalá.
Lo volum dels Jochs Florals d'enguany , no s'ha publicat encara. Es molt de planye tanta catxassa: ara mateix tornarem á ser al dia de la festa.
En la
Revue d'histoire et de litterature, s'han ocupat de las
Cansons de la terra, M. Michel y de
Lo Rondellayre, M. Pigmaigre. D' aquesta darrera n'ha parlat tambè la
Revista de España.
La Revue des langues romanes ha tractat de la
Cançò del pros Bernat; y la
Biblioleca catalana ha merescut lloansas d'algunas revistas estrangeras.
En los teatres s'han aplaudit moltas obras; en especial
L'Angel de la guarda y
La Dida d' En F. Soler,
La Clau de casa y
La Verge de la Roca d'En P. A. de Torres;
Riallas y Plorallas, d' En F. Ubach; y
Lo secret del nunci, d' En T. Baró.
II.
En los Jochs florals d'enguany, desprès d' un bonich discurs del Sr. secretari, En Lluis Roca, resultaren premiadas las següents obras:
Flor natural:
Les noces del infant, d' En T. Forteza. Primer accéssit:
Una visita a ma pàtria, de Na Victoria Penya, —Segon accéssit: Ma vila, d' En F. Ubach. —Englantina d'or: Lo rey y l'arquebisbe, d'En T. Forteza.—Primer accéssit: Lluyta de reys, d' En F. Ubach.—Segon accéssit: Los tres romansets de la presa de Roma, d' En J. Nabot y Casas. —Viola d'or y argent: Plor de la tórtora, d'En J. Verdaguer. —Primer accéssit: La creu, d'En A. Pagés, —Segon accéssit: Jesus perdut d'En F. Ubach. —Premi ofert per las Associacions Católicas: A la batalla de Lepant, d'En J. Verdaguer. —Accéssit: Lluís de Requesens, d'En F. Matheu. —Premi ofert per la Jove Catalunya: á En I. Reventòs. Primer accéssit: á En A. Pagés. —Segon accéssit: lo mateix á En I. Raventòs. —Premi de Mallorca: Lo salt de la bella dona. d'En R. Picó. —Primer accéssit: La cansò de dissort d'En B. Ferrá, —Segon accéssit: Dissort, d'En T. Forteza, qui, per haver guanyal los tres premis ordinaris, fon nomenat mestre en Gay saber.
Ab un discurs de comiat que llegí N'Albert de Quintana s'acabá la festa, de la que meresquè ser regina Na Oriola Serra, esposa del dit Sr. mantenedor.
Enguany s'ha inaugurat una festa poética en St. Gervasi de Cassolas, en la quina han guanyat los premis los Srs. En J. B. Sales, En C. Pirozzini, En F. Comerma y En F. Urgell.
En lo Certamen de la Societat Económica d'amichs del País de Valencia, ha eixit premiat en Roman Casanova y Alegre per sa poesia: Tirant á accéssit.
L'Associació artística y literaria de Girona celebrá lo segon de sos certámens, essent guanyadors de premis j accèssits en catalá los Srs. Guimerá, Ubach, Reventòs, Nabot y Casas, Ferrer (J. B.), Vila y Guitò, Molins, Matheu, Pirozzini, Riera y lo trobador d' Aro.
També 1'Acadèmia bibliográfica mariana de Lleyda ha fet lo seu. Hi han guanyat premis y accésits ab obras catalanas los Srs. Ribas y Servet, Pastor Aicart, Palau Flaquer (En Pere y Na Emilia) y Na Victoria Penya.
D'aquests dos certámens darrers una cosa'ns n'estranya, y es que, apesar de ser fets á Catalunya y per calalans, la major part d'ells Catalanistas no'n tenen prou ab admetre composicions castellanas, com si la llenga de Castella no's conreás ahont pot y déu ferse, sino que 1'adoptan com á general de la festa. Axò , á nostre entendre, no es lógich ni patriótich, mes, ab tot, ja que no manca qui pensa al revès, ja
que s'admet tambè lo castellá, no's rebaixe nostre idioma, tingan los jutges la caritat de ferli ocupar lo lloch oficial que de dret li pertoca.
La nit del 22 de Desembre foren congregats los adjunts dels Jochs florals pera fer encara mes reformas y restablirne alguna de desaprobada l'any 68 (si no'ns enganyem ) quan se votaren las que fa 5 anys deurian esser estampadas. Ara sique creyem que s'estamparàn; mes tambè creyem que la
Instituiò ne patirá mal de mort. Llàstima que'l cambi de local per la dita reuniò, y la poca capacitat del mateix y'l dia que s'esculli per aquella, privessen d'anarhi á molts que haurian deturat, de segur, lo camí que han emprés los Jochs. En fi ja está fet: Deu hi fassa mes que nosaltres.
En la mateixa reunió se va acordar cambiar lo titol dels Jochs florals de Barcelona ab lo de ¡¡Jochs florals de la llengua catalana!!
III.
Ja es hora de que fem esment en nostras páginas de que, si á Catalunya hi ha sahó literaria, no'n manca d'artística. Ja al any 1871 l'escultor N'Antoni Aleu s'enduguè medalla primera per sa estátua de St Jordi en l'exposició de Madrit y segona lo nostre amich En Rossendo Nobas per aquella estátua del lluytador de taurs agonetjant, ab las significativas paraulas segle XIX. Igual recompensa meresqué lo
Sr. Codina y Langlin per una obra representant á Isaach é Ismael. En pintura tambè's premiaren en lo mateix concurs La ronda, del Sr. Pellicer y una Sta. Clara, del valenciá En Domingo Marqués.
Mes lo giny de nostres artistas que havian prou fel coneixe talents de reputació universal con lo pintor Fortuny, havia d'eixir triomfant fora dels límits de la peninsula; y en un concurs obert per l'empresa del Figaro de Paris, al objecte de premiar una estátua que representás lo personatge que dóna nom al periodich, En Venanci Vallmitjana meresqué que la seva fos calificada com la millor: si bé no fou admesa per 1'objecte á que's destinava, perque l'artista ab tota propietat y no om están fets á véurel los francesos. En Agapito Vallmitjana , germà del dit as per aquella estàtua
En Venanci, guanyá la medalla del art en l'exposiciò universal de Viena per l'estátua de
Crist en lo sepulcre, y 1 mateix premi va dúrsen lo citat Sr. Nobas per son Cervantes.
Y no sòn aquests sols los arlistas que fan honor á la terra; n'hi han com los Srs, Parcerisa, Ferran, Vayreda, Caba y altres que ben be diuhen ab sas obras si l' art es viu á Catalunya.
Tambe en la Exposició de Viena han merescut lo premi de Diploma de mérit las Cançons de la terra que fa anys te en via de publicació en F, Pelay Briz. Serà'l primer llibre qu' haurá merescut tan senyalada honra, usant la llenga dels Marchs y dels Corellas.
MORTS
Las lletres catalanas han perdut enguany quatre de sos aymadors. En Vicens Joaquim Bastús, En Robert Robert, En Lluis de Pons y Fuster y En Joaquim Roca y Cornet han passat á millor vida. Tots ells havian sigut mantenedors dels Jochs florals, y conrearen las lletras catalanas.
Sials la terra lleu!
A. CARETA.
(1) Que diria l'Academia si veyès
hermosa escrit
hermoza?
NOTA: En la mateixa publicació també hi ha la poesía de Francesc Pelay Briz titulada Lo Nostramo dedicada a Frederich Careta, lo nostramo de la fragata Victoria.
Enllaç a la publicació a Arca.
